Primate arboricola

     I així pren, i així pren
tot el fruit que et pugui donar,
el camí que poc a poc escrius
            per demà...
     que demà, que demà
mancarà el fruit de cada pas,
per això malgrat la boira cal
            caminar

      Estimat Sr. Ciró, he agafat aquest fragment de Que tinguem sort, simplement pel fet de que és una cançó que em recorda molt el dia que vaig decidir que marxava de l'Aula. Va ser una decisió molt dificil, però vostè sempre va ser-hi al meu costat. Recordo perfectament les seves classes, ha estat un dels professors que més m'ha marcat! La seva alegria també m'ha marcat molt al llarg d'aquests anys, veure'l entrar a les 8 del matí a la mediateca i dedicar-li el més sincer somriure és una cosa que tampoc oblidaré mai! Aquest any l'he trobat a faltar, la seva energia, les seves ganes de ser professor, d'ajudar als alumnes i sobretot de ser i fer feliç, i vostè m'ha fet feliç: cada vegada que rebia un missatge seu em feia somriure i em feia saber que mai podria oblidar-me de vostè. És fort que l'hagi tingut tan sols un any i que sigui així d'important per mi! Es va fer estimar Sr. Cairó, i sempre guardo un record seu dintre meu. En moments com aquests em falten paraules... Tinc tantes coses a dir-li, però em costa tant dir-les... Vostè ha estat sempre al meu costat quan l'he necessitat, és per això que ha de saber que jo sempre estaré al seu costat per tal de fer-lo una mica més feliç! Moltes gràcies per tot Sr. Cairó, no em cansaré de dir-li que ha aportat moltes coses a la meva vida, coses que no oblidaré mai! Espero seguir estant en contacte amb vostè, espero seguir sentint que és feliç, espero seguir rebent notícies seves, espero saber que no s'oblidarà mai de mi, aquella petita primate arboricola, que s'enfilava a la cadira per tal de tenir un positiu més! Records, records i més records que no quedaran mai enrere! Segueix sent feliç Sr. Cairó, estem tots al seu costat!

  Maria Buqueras- Claude Cazali