Després de més de
30 anys, els records escolars són ja confusos i les anècdotes borroses. Però el
que sí que m’ha quedat de vostè, Sr
Cairó, és el record d’un professor que trencava aquella disciplina excessiva,
però poder necessària, que imperava en aquells temps a AULA, el record d’un
professor proper, però respectat, que ens parlava de música i llibres, i també el
record d’una persona no convencional que trencava arquetips establerts i ens donava
una altra visió de les persones adultes.
Com anècdota
recordo, el temps interminable que es
passava dibuixant a la pissarra amb guixos de colors i de forma molt detallada
i precisa, amebes, mitocòndries o l’aparell reproductor de les flors, que em permetia a mi , i segur
que a molts altres, acabar els deures d’altres
assignatures.
Ara vostè es jubila,
i com pot veure, amb vostè es jubilen també els records de molts i molts ex alumnes.
Com som com som,
gràcies a les proteïnes, però també gràcies als nostres professos . Gràcies per
tot Professor Cairó.
Jordi Cunill i
Aixelà. (Atlàntida)
No hay comentarios:
Publicar un comentario