jueves, 31 de mayo de 2012

El Gran Salt

Vaig arribar ahir a Rio de Janeiro. Estic sola, encuriosida per conèixer aquesta ciutat màgica, emocionada per l’aventura que m’espera i lleugerament angoixada per ser allà on no em pertoca, envoltada de desconeguts.

I potser li semblarà estrany, però que avui em demanin d’escriure-li un text em fa volar cap a casa. I em reconforta. Penso en els farts de riure que ens feiem a les seves classes i en com vam ser capaços de desxifrar els seus gargots de la pissarra per aprendre de la vida. En el sentit més biològic i més metafòric de la paraula.

I per tot això, i més, li dedico un somriure sincer i agraït a milers de quilòmetres de distància. Ara li toca a vostè fer el gran salt, i de l’altra banda de l’oceà, espero que l’acullin ciutats màgiques i aventures emocionants.

Així que molta sort, Pere. Una abraçada d’aquelles que miren el futur amb esperança, des les crítiques i combatives, de les que volen descobrir món.

Joana Sisternas, Mil·lenni.

Els coloms son fastigosos

Moltes coses recordo del Sr.Cairo. El soroll de les seves sabates desendreçades anant amunt i avall de la classe, els seus ulls desorbitats buscant algun dels pocs alumnes espavilats que donessin la resposta adequada, el seu entusiasme per explicar, aclarir, i a la vegada aportar l'humor necessari per entendre i no adormir-se en una classe de biologia! No era precisament de les alumnes que destacava.. però mai les meves preferències van ser pel professor/a que millors notes em posava, si no per aquell del que en conservo millors records, i el Sr.Cairo n'és un.. indubtablement!!
Els atacs de calor, les vacil·lades al pobre ignorant que recollia 7 de tot tipus, el somriure mig convençut de la resposta, la seva ironia, la seva passivitat fora de classe, la seva mirada baix i el seu moviment de cap d'una banda a l'altra quan alguna cosa "no estava be", son alguns dels records que tinc del Pere...
A dir veritat, poc recordo de la reproducció asexual, les anemones o l'estructura de l'ADN, però cada vegada que agafo la moto no puc oblidar una frase:

Els coloms son fastigosos, amb la moto els persegueixo intentant atropellar-los. I ja que per la biologia no he servit, amb això segueixo el teu llegat, Pere!

Gràcies per aportar tant d'humor i fer-te inoblidable!!
Georgina Contel - Mil·lenni I




...que no ens oblidis aviat!

Les seves classes de biologia, sobretot les de C.O.U. a l’amfiteatre, el CIRIT amb la Berta Alsina, els matins al laboratori, la Punta Alta… de llarg el millor professor que vaig tenir a l’AULA, el qui més va confiar en mi i de qui més vaig aprendre. Moltes gràcies, moltes més de les que es pensa!

Però li he de confessar, Sr. Cairó que, per sort, al llarg de tots aquest anys no he fet cas de la recomanació que em va escriure al final de l’entranyable dedicatòria de C.O.U. Modest, acabava dient “... que ens oblidis aviat.”

Si encara no ho he fet, segur que ja no ho faré!

Una forta abraçada,

Àgata Buxadé – Migjorn A




De la biologia al bàsquet!

Benvolgut Sr. Cairó, he tingut la mala sort de no tenir-lo mai com a professor, però per totes les anècdotes que m’han explicat em puc imaginar que tota classe amb vostè és divertida, alegra, especial... El que sí que puc assegurar, es que deu ser l’espectador de partits de basquet a casa més regular que tenim! No hi ha dia que des del mig de la pista no el veiem arribar per veure’ns jugar. És tot un honor saber que es preocupa per nosaltres i ve a veure’ns sempre que pot. A mi personalment em fa molta il·lusió veure’l assegut a la grada sense perdre’s cap jugada. I és evident que encara que no se l’hagi tingut mai com a professor, és impossible no tenir-li una estima especial. Aquest any hem sigut Campiones de Catalunya, i la copa no només és nostra, sinó també seva per haver aguantat els nostres partits! És especial saber que algú a qui també li apassiona el basquet t’està mirant, però encara més si es diu Pere Cairó!

Moltes gràcies per tot, espero seguir veient-lo l’any que ve, per l’escola, fora o als partits! Que sàpiga que els de paper i llapis, com ens anomena vostè, ens l’estimem igual!

Una forta abraçada! Cuidis!

Anna López Estela
Claude Cazali



uandaa, un llop! ñam ñam

Anècdotes:

a) Estavem a classe de Català, amb el Sr. Nofre, a l'anfiteàtre de l'edifici dels grans fent classe, tranquil·lament. De sobte va entrar el Pere Cairó, sense dir ni ola, murmurant, va dirigir-se cap als calefactors de la paret, el va apagar, i va marxar, tancant la porta darrera seu, mentre seguia murmurant. El Sr. Nofre, un cop ja va haver marxat, va sacsejar lleugerament el cap horitzontalment, mentre deia "Com podeu veure, el Sr Cairó, no està bé"

b) Segur que molts recorden quan algú feia una pregunta interessant, com donava un cop de mà a la taula, i deia "1!!!!", després s'aixecava, circulava per el fons de la classe amb la ma aixecada i repetia "1!! Aquesta pregunta es un 1!"

c) Un dia, es va posar a dibuixar a la pissarra, un llop amb les potes cap amunt, ensenyant com el llop estava mort, i se'l menjaven els essers vius més petits, i ho explicava " Això és un arbre... Ara unes potes, mirant cap a munt, perquè el llop, esta mort. I ve un bacteri i diu "uandaa, un llop! ñam ñam!" Dibuixava una espècie de núvol per sobre el llop mentre deia " I ara al bacteri diu, i ep, una mica de llop" després ho esborrava i deia "i al final, ja no queda llop".

d) Guillermo Barri, ven conegut a la nostra promoció tenia un tracte especial amb el Sr Cairó. El Sr Cairó l'odiava, així que era bastant habitual sentir a l'esplanada central dels edificis, com el Sr Cairó obria la porta de classe, i cridava "Barri, forrra!! Ets un imbècil!! No, no diguis res! Fora!!!". Potser explicat no fa tanta gràcia, però tots els que vam conèixer aquestes situacions, ens ho preníem amb humor, el Guillermo Barri inclòs.

Albert Contel, Menorca