miércoles, 23 de mayo de 2012

“Clusa, els periquitos no es donen petons, es passen el menjar de bec a bec….!”




Eren aquestes frases, el seu posat despistat i proper alhora, les classes apassionants plenes de dibuixos a la pissarrra en què el verd i el roig es confonien, les converses de tu a tu al pati, fins i tot algun partit de bàsquet, les lliçons a l´aire lliure del Parc de l´Oreneta quan arribava la primavera, Bob Dylan…El Senyor Cairó ens feia créixer com les plantes i els éssers vius que tant l´entusiasmaven.
Mentre enteníem la genètica amb els pèsols de Mendel ens omplia d´humanitat i ens feia baixar els fums adolescents.
Recordo que quan li vaig fer saber que volia estudiar Medicina em va animar a fer-ho però no em va amagar el seu temor a que fos massa feble, i em va fer qüestionar si seria capaç de suportar el patiment dels altres.
Vull dir-te que una de les coses importants que vaig aprendre amb tu va ser que la genètica sense l´entorn no és res i el teu entorn em va ajudar molt.
Per això la professió de Metge de Família que tant estimo va ser en part gràcies a tú !
Que siguis molt feliç !
Thaïs Clusa (Raiers A, 1976-1990)



No hay comentarios:

Publicar un comentario