La reproducció dels tomàquets de mar

Andrea Jou – Ribera

Paula Jou – Kyoto

Alèxia Jou – Aulanova

La reproducció dels tomàquets de mar

Bon dia senyor Cairó;

mai oblidaré aquell dia en què em vaig posa malalta i no podia anar a l'escola. De fet només podia pensar en la seva classe. Ho tinc present com si fos ara. Recordo el meu temari preferit: biologia marina. Aquella setmana, justament, havíem començat el món submarí i jo sentia una immensa curiositat per conèixer tots els secrets que s'amaguen dins d'un món envoltat d'aigua: com respiren els peixos, com es reprodueixen els taurons... A la classe anterior ens havia explicat com es reproduien els tomàquets de mar. Fascinant!! I jo aquell dijous estava a casa pensant el que m'estaria perdent.

Em va quedar tant marcat que quan les meves germanes estaven estudiant biologia amb vostè sempre els hi preguntava: escolta ja has arribat als tomàquets de mar? I quan hi arribaven ho compartiem les tres juntes.

Moltes grècies per tot Pere. Per les classes, per l'energia que ens aportava a les 8 del matí i per saber donar consells en els moments més importants de les nostres vides.

No l'oblidarem mai.

Andrea Jou

Millor professor de l’escola

Des de ben petita que vaig sentir parlar del Sr. Cairó; l’Andrea cada any ens preguntava si ja fèiem biologia i ja teníem el Sr. Cairó com a professor. Amb poc temps ja vaig entendre per què n’havia sentit tant a parlar i per què havia estat escollit tants anys millor professor de l’escola. És admirable la manera en què transmet els seus coneixements, amb senzillesa i diversió, perquè tots entenguem i ens arribem a interessar per la biologia.  

El fet és que no tot són elogis per al professor que ens feia classes tres hores a la setmana, sinó també per la persona sincera, culta i apassionada que és. Tot i només estar present dos anys en les lliçons de biologia, veure’l cada dia era un motiu d’esforç: deia que cada any era l’últim, però l’any següent tornava a ser allà amb més ganes, si cap. Jo vaig sucumbir al batxillerat tecnològic, però m’agradava arribar després de les classes de dibuix i veure el temari a la pissarra, mentre tots el de biologia deien: “el Sr. Cairó diu que els que feu dibuix és perquè no voleu estudiar; una simple goma d’esborrar us deixa sense feina”.

Quan ens veiem amb la gent del curs, o quan parlem amb les germanes, les seves frases acaben sent un motiu de riures i records. Les mateixes frases que any rere any, generació rere generació, ens han arribat a tots i fan que en Pere Cairó sigui inoblidable.

Alèxia Jou