martes, 29 de mayo de 2012

COLLSEROLA i el BÀSQUET

 

Sr. Cairó, va ser a sisè d’EGB, quan em vares, diria, ens vares sorprendre a tota la classe d’Atlàntida, amb aquesta nova matèria: la Biologia.
La forma d’explicar-ho, els teus dibuixos de colors, el teu entusiasme engrescador i sobretot la forma com vares encomanar-me les ganes d’adquirir coneixement, va ser una gran empenta per mi.

Però el que va sobtar-me més, va ser el primer dia que ens vares fer classe per Collserola: ens vares demanar que et seguíssim, vares començar a pujar cap a la carretera de les aigües, ens vares fer seure a terra, i en un entorn totalment diferent, ens vares explicar la funció clorofíl•lica. Després d’aquesta classe a l’aire lliure, en varen seguir moltes més......,  i totes aquelles excursions de cap de setmana, ......., o tots aquells intensos partits de bàsquet al patí. No volies perdre mai i de quina manera t’enfadaves quan erraves algun llançament o discuties les faltes personals comeses.

Penso que tots aquests sentiments, els vares reflectir perfectament en el teu parlament, ara fa un any, a la primera trobada d’ex-alumnes.

Admirat Pere, lo sorprenent de tot plegat, es que també el meu fill gran, a sisè de Primària, va rebre aquest mateix efecte positiu de tu, sempre fidel a tu mateix i a la teva forma d’ensenyar

Gràcies Pere, gràcies per TOT, però em sap greu pel meu fill petit, pels meus nebots i per tants i tants nens de l’escola Aula que no et podran gaudir com a professor i persona.

Abraçada molt forta.
Josep Maria Bartomeu (Atlàntida)