martes, 22 de mayo de 2012

La dimensió paralela esta aqui al costat





La nostalgia és una merda. Després d'un llarg viatge, atravessades ja les calmes equatorials de la vida i amb els 40 ruixidors a sobre, agraeixo a l'horitzó que m'oculti, tant el punt de partida, com el d'arribada. Tot i que no em molesten els records, penso que és molt més divertida la sembra que la collita. Recollir els fruits? albums de fotos descolorides, encaixades de mans (el vell professor recull el Gran Premi) llàgrimes sota la llum del flaix... La natura, que com voste molt be sap, és sabia, proporciona el màxim d'èxtasi a les seves criatures quan escampen les seves llavors. I això és independent de la mena de llavor. 

Podria rescatar de la memòria anècdotes entranyables dels seus cursos, excursions, etc. Podria dir, com el replicant de Blade Runner "he vist naus en flames mes enlla d'Orion, rajos C brillar  a porta de Tanhousser..." Però no és hora de morir. Soc dels que consideren que el passat només serveix que per agafar carrerilla.  

Prefereixo divertir la ment imaginant seminaris conduits amb la seva sapiència. Cine-forums, concert-forums, cervesa-forums, banys colectius d'idees... ai... ja se m'esta anant un altre cop l'olla... Pero,  com diuen els alpinistes, on hi ha una voluntat, hi ha un cami... i jo afegiria que on hi ha amor, hi ha una locomotora!
ah! m'en descuidava... li envio tones d'amor des de la dimensió paralela ;)

Xavier Puerta, Sinera

No hay comentarios:

Publicar un comentario