Anècdota? No ho sé. Tot era molt confús. En Cairó va ser una
glopada d'aire fresc, tot i que de la resta de professors en guardo un
record boníssim. Però ell era una altra història.
Voldria posar de manifest la impressió que em va causar el Sr.Cairó quan ens va explicar, amb ocasió d'una audició al auditòri de lletres de l'antiga Aula, que en una ocasió havia estat escoltant durant tot un dia una mateixa cançó; va posar l'automàtic del seu giradiscs i au!
La peça era Sad-Eyed Lady of the Lowlands, de Bob Dyland, del magnífic àlbum Blonde on Blonde.
Durava tota la cara quatre i, sens dubte, era una gran peça. Aquest és l'enllaç a Spotify.
Pere, vas deixar-me dur-me a casa un parell de discs després que et portés a cole el llibret del giradiscs del meu pare, un Garrard. No te'n refiaves. Devies pensar que me'ls carregaria amb una agulla desastrosa.
Amb quin temor reverencial vaig desenfundar els vinils! O potser m'enganyo i em vaig limitar a mirar-los sense treure'ls de por no els fes malbé!
Voldria posar de manifest la impressió que em va causar el Sr.Cairó quan ens va explicar, amb ocasió d'una audició al auditòri de lletres de l'antiga Aula, que en una ocasió havia estat escoltant durant tot un dia una mateixa cançó; va posar l'automàtic del seu giradiscs i au!
ResponderEliminarLa peça era Sad-Eyed Lady of the Lowlands, de Bob Dyland, del magnífic àlbum Blonde on Blonde.
Durava tota la cara quatre i, sens dubte, era una gran peça. Aquest és l'enllaç a Spotify.
http://open.spotify.com/track/4jdtLLyEL7wY0TlCdMKhxq
Pere, vas deixar-me dur-me a casa un parell de discs després que et portés a cole el llibret del giradiscs del meu pare, un Garrard. No te'n refiaves. Devies pensar que me'ls carregaria amb una agulla desastrosa.
Amb quin temor reverencial vaig desenfundar els vinils! O potser m'enganyo i em vaig limitar a mirar-los sense treure'ls de por no els fes malbé!
Gràcies per tot.