Benvolgut Sr. Cairó,
M'agradaria
poder-li transmetre alguns dels records viscuts amb vostè que m'han
marcat de per vida, i que molt difícilment podré oblidar. Recordo que
anava a sisè de primària, i el vaig veure entrar un dia a classe
preocupat. Tot i estar sempre fent un esforç per somriure, aquell dia
vaig veure que no es trobava bé. Va intentar fer classe, però notàvem
que no podia. Va seure i va dir: avui no puc donar classe. La reacció
habitual de la classe hauria estat d'alegria per tal de no fer
classe, però no va ser així. Ens va fer obrir els ulls. Nosaltres, que
estàvem davant i veiem com estava patint, vam veure que per vostè donar
classe era una necessitat, era la seva vida. Tot i no trobar-se bé
sempre, l'esforç que feia era el que realment l'omplia. Des
d'aleshores sempre l'hem vist amb ulls diferents, els d'una persona amb
una passió i un objectiu: transmetre, ensenyar, i crear un interès en
nosaltres. Perquè algú que és fidel als seus principis i a les seves
motivacions és algú que deixa una marca en tots i cadascú de nosaltres.
Aconseguia
que a les seves classes tothom estigués atent en tot moment, ens
fascinava amb els seus exemples, i la manera com ho explicava feia que
no ens oblidéssim de res, i les seves bromes ens encantaven. Un dia va
entrar a classe fent-nos callar i ens va dir, tot movent les mans al
ritme de la frase: "dum dum set". Tots sabíem que el número set tenia un
significat especial per a vostè (el set xinès, per exemple), però el
que no sabíem era que sortiríem de la classe sabent el moviment del cor,
i que mai més ens equivocaríem en allò.
Sé que mai li
podrem tornar tot allò que vostè ha fet per nosaltres, tota la seva
dedicació i esforç, però d'una cosa n'estic ben segura: sempre
el recordarem, i gran part del que som ara és gràcies a vostè.
No hay comentarios:
Publicar un comentario