Som com som...

 

Som com som, perquè les nostres proteïnes són com són

Sempre he recordat aquesta frase. I encara hi penso sovint, perquè justament em passo el dia treballant amb proteïnes. Cada dia me les miro a la pantalla de l'ordinador, cap amunt i cap per avall (hi ha amunt i avall per una proteïna?) les moc, em fico pels seus canals i estudio cada aminoàcid provant d'entendre com funcionen. Per entendre com som nosaltres i tots els éssers vius.

Vaig ser l'únic de la promoció de COU de Montsià que va fer una carrera de ciències pures. Dubtava de fer una enginyeria, i ara, fins i tot amb un panorama políticament desencoratjador, estic més satisfet que mai de la meva decisió. La ciència, el coneixement raonat, sistemàtic i falsable és una de les grans creacions de la humanitat, i a mi em va arribar, entre d'altres, a través de vostè. I aquest “entre d'altres” no vol dit tota la resta de professors de la meva carrera, sinó d'uns pocs. Uns pocs que sabien fer pensar, sabien ensenyar a ser crític. I el millor de tot, ensenyar que pensar és divertit. Perquè ho és, i molt. I aquell qui no ho entengui és perquè no ha sentit mai el plaer d'un moment “eureka”, d'un moment “ja ho tinc!” o “ja ho he entès!”. Plaers que comencen a l'escola i que no hauríem d'acabar mai. Per mi, per sort, no se m'han acabat.

La Biologia que ensenyava vostè no era una biologia descriptiva i sinó una biologia creativa, i deductiva. La que ha estat la protagonista de les ciències a la segona meitat del segle XX, i clarament al segle XXI. I estic segur que ha seguit ensenyant al més alt nivell fins al dia d'avui. Però més enllà dels coneixements, vostè era una persona admirada perquè era conseqüent. Perquè quan feia classe feia classe. I era igual que la camisa li sortís dels pantalons. Veure'l suar mentre explicava l'evolució no era veure'l transpirar líquid, era veure'l transpirar passió en la comunicació i interès per nosaltres, els alumnes.

Jo vaig ser dels cinc que va fer biologia a COU. Llàstima de la selectivitat que el va obligar a complir amb tots els continguts, però tot i això va ser una experiència fantàstica. I al final vostè ens va escriure a tots un text, que encara guardo ben a mà. Hi deia moltes coses encoratjadores, però l'essencial és que confiava en mi. I la confiança que transmet un mestre és tan important com els coneixements. Gràcies per haver contribuït de forma generosa en les dues coses.

Som com som perquè les nostres proteïnes són com són, i perquè els nostres mestres són com són. Al cap i a la fi, ells també estan fets de proteïnes...

Ramon Crehuet Simon - Montsià A