1982 – La hidra, en tota la seva complexitat i bellesa, dibuixada a la pissarra. Els altres professors han de fer classe amb només mitja pissarra, perquè en Pere Cairó ha vingut de matinada a dibuixar-la per la sessió de la tarda. Un d’ells es passa amb l’esborrador i mutila l’obra d’art: Ayora sencera es queda sense respiració.
1983 – En Pere Cairó regala un quadre al meu germà José, que marxa als Estats Units. Un amic del meu germà pregunta d’on ha sortit tal bellesa. Davant la resposta, comenta: “ I tu l’has deixat regalar-te’l? L’haurà despenjat de casa seva!”
1999 (crec) – En Pere Cairó operat de l’esquena, convalescent a l’hospital de l’Esperança. El vaig a veure. Parlem del que faig, el llibre que estic llegint, Aula, la meva feina, els viatges. Em costa descriure aquesta conversa, on la persona a qui jo vaig a veure com el gran que m’ha fet créixer em tracta com si la gran fos jo, com si ell estigués aprenent tant de mi com jo d’ell.
2004 – La llevadora ens recomana que, durant l’embaràs, dormim inclinades sobre el cantó esquerre per agilitzar la circulació. “No pot ser”, intervinc sense pensar, “el senyor Cairó ens va dir que era perillós dormir sobre el cantó esquerre, perquè pressionàvem el cor!”. Les altres panxudes em miren amb estupor. Elles pertanyen a un altre món, un món sense Senyor Cairó.
2012 – Pere Cairó a la sortida de l’escola, coincidim quan jo vaig a tornar un meu fill a qui he portat al pediatre. Em comenta que el metge l’obliga a jubilar-se però ell no vol. Em diu que ara tindrà temps de llegir aquell llibre – esmenta el títol i l’autor – que li vaig recomanar quan el vaig anar a veure a l’hospital.
Tots els que llegim aquest blog, els que hem presenciat el miracle del professor que ens ensenya fent-nos creure que és ell qui aprèn de nosaltres, provem de ser una mica més com ell! Només amb reptes com aquest podrem millorar el món.
Teresa Navarro - Ayora
No hay comentarios:
Publicar un comentario