Més i més guix

Estimat senyor Cairó,

Em trobo davant de l’ordinador sense saber per on començar, quan penso en totes les anècdotes i bons moments que recordo no tinc la capacitat per ordenar-los d’una manera decent així que si no li fa res aniré fent. No dec ser l’únic que visualitza el moment, nou curs, edifici nou, motxilla nova, nous llapis, maquinetes, bolígrafs, bata i sobretot nova classe, nous companys, nous professors i un canvi espectacular, tal i com ja ens havien dit vam passar de grans a petits. Els nervis dels primers dies, les xerrades al pati amb els teus antics amics que ara anaven a una classe diferent i que et parlaven de les primeres hores del dia. “Com us han anat les primeres classes? Nosaltres hem fet matemàtiques amb la senyora Mesquida” devíem dir nosaltres, i els altres recordo com ens van contestar “Doncs nosaltres hem tingut Biologia amb el Senyor Cairó! No sabeu el que us espera!”. I li ben asseguro que ja la primera classe va ser espectacular i que mai ha baixat el nivell.

El primer any va passar molt ràpid, però va deixar moments deliciosos, durant tota l’ESO vam recordar tots els seus tipus de sets (els xinesos, els periòdics, la pluja de sets...), vam comentar si no es devia fer mal a la mà picant tan fort per demanar silenci cada dos per tres, vam riure pensant en el famós DUM DUM SET i encara ara ens imaginem el dia en el que la nostra classe va aconseguir inundar el laboratori de biologia, tots amagats sota les taules i vostè barallant-se amb l’aixeta (encara conservo els apunts d’aquell any que van quedar passats per aigua).

Desprès vam anar esperant amb candaletes que arribés l’any en el que el tornaríem a tenir, i qui ens hauria dit que seria el nostre tutor de 4t d’ESO! El curs va ser com si no haguessin passat 3 anys des de la última classe que ens havia donat, era el nostre Senyor Cairó, ja que si alguna cosa hem fet els alumnes de totes les promocions ha estat apropiar-nos-el, com si fos nomes nostre i com si solament compartís moments màgics amb nosaltres (i la veritat sembla que hi ha hagut trossos de Pere Cairó per a molta gent).

Què li puc dir de l’any passat que segurament no hagi vist? D’una banda que ens ho vam passar bomba sobretot veient que l’altra classe havia fet el doble de temari que nosaltres però segur segur segur que estava mal fet! D’altra banda existeixen tantes anècdotes, tants records de vostè fent classe comparant la Biologia amb elements de la nostra vida, i sobretot recolzant-nos en un moment tant especial com van ser els DIPLOMES i la tria del Batxillerat; no hauríem pogut imaginar un curs millor i esperem haver estat a l’altura de ser la seva última tutoria!!!

I finalment aquest any, quin Primer de Batxillerat estem passant. Nomes puc agrair-li aquest magnífic curs que estem fent amb vostè, i lo millor és que sembla que acabem el temari previst!!! Per fi hem explicat el que hi ha desprès de la Introducció a la introducció de la Introducció de Biologia, i ja tenim un nivell més alt que el de la Maria i en Josep (o això creiem, com a mínim sabem que la fàbrica no fabrica fum)! Tot això és solament una petita part de tot el que hem passat i recordem al seu costat, MOLTES GRÀCIES PER HAVER ESTAT EL MEU PROFESSOR, ho dic cridant i en majúscules ja que m’agradaria que quedés per sempre. Gaudirem al màxim d’aquests últims dies amb vostè tot sentint-nos privilegiats d’haver pogut aprendre del gran senyor Cairó (sóc el 2n pilota de la classe, recordi-ho!), i torni, torni sempre que pugui que l’estarem esperant ja que per mi vostè és la personificació que quedava de l’escola AULA. I per cert, es nota que desprès de tantes classes durant aquests anys ja em coneix i tot, volia donar-li les gràcies pels passejos a la recerca del guix, li prometo que han estat molt productius!!!!!

Oleguer Lluch i Grané – Claude Cazali E