Vas triar fer de professor, oi?

1976- 2012

Benvolgut Sr.Cairó, amic Pere,

Fa tants anys que ens coneixem, han passat una pila de coses entretant,  i de records en tinc de tota mena.

Primer com a professor.

No puc dir que ens fossis “Mestre”. Crec que la nostra classe vam ser dels teus primers alumnes, i per tant devies ser molt jove, tot i que no ens ho semblaves gaire. Estaves fent la teva tesi doctoral (sobre peixos?) i això afegia al teu perfil de persona vinculada al coneixement una connotació més transcendent, la de fer recerca.

Crec recordar que et respectàvem molt, que ens interessava verdaderament el que ens explicaves, però alhora tu t’interessaves per  nosaltres, procurant intercanviar/compartir/aportar-nos més influències de les que simplement et pertocaven en relació a la matèria acadèmica:

El bàsquet, certes lectures, les sessions de música a l’auditori, i també les converses. Haig de confessar que no recordo de què parlàvem tant…

Després, ens vam anar veient esporàdicament, en l’entorn de les diades de St. Jordi o altres oportunitats vinculades a la vida d’Aula.

I més recentment, de nou com a professor, aquesta volta de les meves filles Clàudia i Cristina. Aquest retrobament,  per a mi ha estat particularment agradable i important: de les bones coses que quedaven a l’Aula, que feien “puntal” i passaven el testimoni, en aquesta transmissió de la informació i sobretot del coneixement que fa el mestratge.

Per això, entenc que per a les meves filles, Pere, hagis pogut ser-ne “Mestre”, de manera similar a com jo tenia en consideració a en Jordi Sarsanedas per esmentar-ne un altre.

Així, fent suma de tot, quan penso en tu (ara, per exemple), o quan et llegeixo al Facebook (molt sovint, ara que no et veig tant), me n’adono de la qualitat de la teva generositat amb tots nosaltres, que probablement no hem sabut retornar. I alhora em sembla que et conec força bé, com la majoria dels meus companys podran també confirmar.

I tornant al coneixement, tot i admetre que no sóc cap experta en matèria científica, gràcies a tu     –i algun altre professor, també!- em sembla haver adquirit bona base d’anàlisi i de comprensió, que m’ha permès, a vegades, prendre decisions importants a la vida.

Moltes gràcies!

Barcelona, 3 de maig del 2012

Marta Cervelló - Roine