Cinc minuts ..... i ..... Mahler!

  

Benvolgut Pere,

Quants anys! M’han dit et podíem passar un escrit a aquesta direcció d’email i m’ha fet molta il.lusió. Jo recordo molt les teves classes de biologia però et confessaré que l’impacte més gran que vas tenir sobre mi no va ser en el camp de la biologia, tot i que després m’hi he dedicat. Ara sóc professor de bioenginyeria a la Universitat de Washington (Seattle – que lluny eh!) i em dedico a construir micro-dispositius per lluitar contra el càncer – algun dia t’ho explicaré perquè és fascinant. Jo em vaig dedicar a la Física, com ja saps, i la influència de la biologia em va venir de la meva dona, la Lisa Horowitz, una californiana molt guapa que m’ha donat un fill, el Jordi (9 anys), i una filla, la Tàlia (6 anyets). Et recordo com un dels professors més populars perquè quan parlava amb els alumnes et sabies situar a la seva altura i en sabies compartir els problemes. Les nenes, sobretot, t’adoraven. A mi, per exemple, et vas parar cinc minuts per ensenyar-me una cosa que em va canviar la vida quan jo tenia tretze o catorze anys. No t’ho he explicat mai, em sembla, i ja va sent hora que t’ho agraeixi. No sé com va anar la conversació, però jo per aquella època ja havia començat a interessar-me per la música clàssica. La meva afició va començar per la via dels valsos de Johann Strauss, primer, i de la Simfonia No. 40 de Mozart. No passava d’aquí. Llavors tu em vas preguntar si sabia qui era Gustav Mahler, però jo ni flors. Tu, generós com sempre has sigut amb les teves coses com amb el teu temps, em vas deixar un disc de la Primera Simfona de Gustav Mahler dirigida per Carlo Giulini – una meravella. Encara recordo la vivíssima impressió que em va fer l’oboe de la marxa fúnebre del tercer moviment, amb el Frère Jacques en mode menor cantat pels violoncels, i la transició sense silenci a la tempesta del quart moviment. Allò era música! De seguida em vaig comprar totes les simfonies de Mahler amb els estalvis que tenia, i des de llavors que no he parat de col.leccionar-ne diferents versions i me n’he llegit totes les biografies existents. Tota la música la comparo a la de Mahler, tant perfecta la trobo en la lírica i en l’arquitectura. Cada dia, quan puc, faig una migdiada adormint-me amb una simfonia de Mahler (normalment la setena, per mi la més lírica i la més rica en continguts melòdics … Gairebé empatat amb la Cançó de la Terra, que sé que t’agrada tant). Sóc, des de llavors i fins que mori, Mahlerià de soca-rel. No deixa de tenir mèrit que un professor de biologia em transformés de cap a peus en cinc minuts sense ni tan sols tocar cap tema de biologia.

Només volia dir-te que moltíssimes gràcies per la teva generositat i per tocar-me el cor d’aquella manera. Procuraré seguir el teu exemple i dedicar “cinc minuts” als estudiants per regalar-los consells i música que els durin tota la vida. Et recordaré fins l’últim dia de la meva vida! Una abraçada molt forta,

Albert.

P.S. Per cert, et faré un regal virtual ja que no puc donar-te’l a la mà, i que si no el coneixes també et canviarà la vida: Olivier Messiaen, “Les Offrandes Oubliées” i “Le Tombeau Resplendissant”, les úniques dues obres post-mahlerianes amb un color i un ritme dignes del millor Mahler – la millor versió és la de Myung-Whun Chung, dirigint l’Orquestra de l’Opera de la Bastilla (no et compris cap altra versió, Chung va treballar amb en Messiaen!)

Albert Folch- Tramontana