Memòria, fem memòria...

 

2007- 2012

Amor, dedicació, passió, sentit i bon humor, biòleg artista de les pissares, grans frases lapidaries, la manera de caminar o les mirades per sobre de les ulleres acompanyades d’un sobtat silenci diguessim dramàtic : la llista és interminable però em quedo amb  les expressions mítiques que han creat escola a Aula (mai millor dit). Quantes vegades són tema ineludible en una conversa d’ex-aules i símbol de complicitat a la vegada!

A nivell més personal… una actitud que he acabat d’entendre amb els anys. Recordo molt les seves ganes de portar la contrària i que me n’adono em va encomanar: especialment una conversa  els últims mesos de 2n de Batxillerat. No són les paraules el que recordo sinó com em va fer embolicar amb mi mateixa. Després de moltes dificultats per escollir què volia fer després d’Aula em vaig decidir per l’arquitectura. Un dia em va preguntar el perquè de la meva decisió. La conversa va ser surrealista. Quan li deia que no ho tenia clar em deia que fes arquitectura, quan li deia que no em veia fent res més em deia que fes quelcom diametralment oposat (a la llista va aparèixer tot tipus d’oficis - camps). En aquell moment vaig pensar que no em mereixia aquell ball d’idees, però hi he acabat pensant moltes vegades. Si no hagués tingut aquella conversa on vaig intentar justificar-me de les mil i una maneres les meves ganes de fer arquitectura, ara pensaria que no vaig reflexionar prou al entrar a la carrera. En canvi, em recolzo en aquell dia i sé que va ser un acte conscient: no puc dir que era massa petita i que va ser una decisió arbitrària. 

Crec que la seva teoria era una cosa així: ‘si és una passió no t’hi dediquis perquè sempre trobaràs temps per dedicar-hi; en canvi dedica’t a alguna cosa que puguis descobrir’. Cada dia l’entenc més.

De la resta de records, citant a Auster:

“Quiero traerlo todo a la memoria. Si todo es demasiado pedir, entonces sólo una parte. No, más que eso. Casi todo. Casi todo, con espacios en blanco para los recuerdos que falten.”

Brooklyn Follies

Jo crec que amb vostè em quedo amb els espais en blanc (malgrat que l’altre dia parlàvem de les capacitat ‘memorístiques’), allò que no recordes però que evoques, sensacions que curiosament pots recordar, però sense associar a un moment en particular sinó a una època, un persona: al Sr. Cairó.

Claudia Rosa- Sahel