Sr. Cairó, un tornado d'agitació. Què dic només agitació, és també energia, entusiasme, passió. Veient que en tot aquest blog tots els que hem pogut gaudir-lo com a professor recordem i tenim molt presents les seves corredisses amunt i avall de classe, l’energia electrificant dels cops a taula que aixecaven polseguera de guix, la pissarra amb aquells dibuixos tan característics que el professor que venia després fins i tot li feia pena borrar-los, i infinites anècdotes més, jo he decidit que només li vull dir de tot cor que mai em deixarà de sorprendre ni de causar-me admiració.
Admiració per què
comptats cops he vist una interacció i una relació tan retroalimentada com la
que tenia vostè amb la classe. Començava les classes amb una frase “bomba” que
ens activava a tots. La resposta a través de riallades, comentaris i exaltació
d’alguna manera li carregaven les piles per seguir i entrar en una espiral
d’exemples i comentaris de temari i no temari, riallades cada cop més fortes i
estridents que només el timbre de canvi de classe podia callar. Per mi, vostè
ens alimentava a nosaltres amb la seva energia incendiària i nosaltres l’alimentàvem
amb els nostres somriures, comentaris encara més incendiaris i en resum, per
l’atenció i curiositat profunda que ens suscitava.
i Sopresa perquè,
tot i que no vaig tenir la sort d’establir una relació propera, amb
recomanacions entremig de discos o llibres, les xarxes m’estan permeten
descobrir una part totalment desconeguda per
a mi de vostè al veure que coincidim en gustos musical (Bruce
Springsteen, Bon Iver, Sigur Ros..i d’altres). Com una de les cançons del nou
disc del Boss, Jack of all trades,“ser un aprenent de tot i tothom”,tenir
curiositat infinita, així el veuen els meus ulls, així que gràcies de tot cor per
tot el que vaig viure i aprendre a les seves classes.
Queralt Lluch
Sahel 2007
No hay comentarios:
Publicar un comentario