La nostalgia és una
merda. Després d'un llarg viatge, atravessades ja les calmes equatorials de la
vida i amb els 40 ruixidors a sobre, agraeixo a l'horitzó que m'oculti, tant el
punt de partida, com el d'arribada. Tot i que no em molesten els records, penso
que és molt més divertida la sembra que la collita. Recollir els fruits? albums
de fotos descolorides, encaixades de mans (el vell professor recull el Gran
Premi) llàgrimes sota la llum del flaix... La natura, que com voste molt be
sap, és sabia, proporciona el màxim d'èxtasi a les seves criatures quan
escampen les seves llavors. I això és independent de la mena de llavor.
Podria rescatar de la memòria anècdotes entranyables dels seus cursos, excursions, etc. Podria dir, com el replicant de Blade Runner "he vist naus en flames mes enlla d'Orion, rajos C brillar a porta de Tanhousser..." Però no és hora de morir. Soc dels que consideren que el passat només serveix que per agafar carrerilla.
Prefereixo
divertir la ment imaginant seminaris conduits amb la seva sapiència.
Cine-forums, concert-forums, cervesa-forums, banys colectius d'idees... ai...
ja se m'esta anant un altre cop l'olla... Pero, com diuen els alpinistes, on hi
ha una voluntat, hi ha un cami... i jo afegiria que on hi ha amor, hi ha una
locomotora!
ah! m'en descuidava... li
envio tones d'amor des de la dimensió paralela ;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario