La famosa sopa
còsmica, finestres obertes en ple hivern, obres d’art a la pissarra, les
fotocòpies amb el temari escrit a mà, vegetals, animals i cèl·lules passant
conversa, la moto incansable, els pantalons plens de guix, les col·leccions de
música, els discursos hors-du-programme, els exàmens a les 8h del matí...
Són molts els
records que m’enduc de les hores a l’escola amb vostè. Però potser el que
recordo amb més carinyo són les poques sessions que vam fer d’aquell seminari
improvitzat, per aquells que ja no farien més biologia però que volien seguir
amb les seves classes. Els articles, els debats, les hores de pati i només dues
noies apuntades... Una mostra més de la seva disposició, de com li agrada donar
classes i estar sempre envoltat d’alumnes.
Recordo allò, de
la mateixa manera que mai oblidaré la frase que em va escriure darrera la foto
de grup de la graduació.
Una forta abraçada.
Olga Portella- Mil·lenni
No hay comentarios:
Publicar un comentario