Recordo les teves classes com una lliçó magistral d’ecologisme ben entès. Em vas obrir els ulls vers el món i el seu significat. I sobre tot, vers la genètica: l’ ADN i la seva composició, l’obertura de la seva hèlix per tal de poder formar noves vides al unir-se amb altres, els creuaments que es produïen, les dificultats per saber què podia passar amb els gens recessius i moltes altres coses. Les recordo com unes classes divertides que eren un moment de distensió. I recordo quan fèiem les petites excursions a les quals jo poques vegades vaig poder assistir i per tant gaudir-ne. Una de les escasses excursions a la que vaig assistir va ser l’anada a Blanes. Aquells dies van representar per a mi uns dies de felicitat i de comunió amb tots els companys. Em va ajudar a integrar-me al grup, conèixer als companys, i això que érem ja tots grans.
No sé com expressar la meva gratitud. No hi han paraules. Ara que els mestres estan un xic desprestigiats i que molts alumnes no valoren la seva tasca, estic segura de que si haguessin tingut mestres com tu, no passaria: ens donaves llibertat però no llibertinatge, ens donaves molt i nosaltres ho rebíem amb els braços oberts.
Una abraçada ben forta d’una exalumne que t’admira i aprecia.
MARIA MAS GAVARRÓ (GAUDÍ)
No hay comentarios:
Publicar un comentario