De la biologia al bàsquet!

Benvolgut Sr. Cairó, he tingut la mala sort de no tenir-lo mai com a professor, però per totes les anècdotes que m’han explicat em puc imaginar que tota classe amb vostè és divertida, alegra, especial... El que sí que puc assegurar, es que deu ser l’espectador de partits de basquet a casa més regular que tenim! No hi ha dia que des del mig de la pista no el veiem arribar per veure’ns jugar. És tot un honor saber que es preocupa per nosaltres i ve a veure’ns sempre que pot. A mi personalment em fa molta il·lusió veure’l assegut a la grada sense perdre’s cap jugada. I és evident que encara que no se l’hagi tingut mai com a professor, és impossible no tenir-li una estima especial. Aquest any hem sigut Campiones de Catalunya, i la copa no només és nostra, sinó també seva per haver aguantat els nostres partits! És especial saber que algú a qui també li apassiona el basquet t’està mirant, però encara més si es diu Pere Cairó!

Moltes gràcies per tot, espero seguir veient-lo l’any que ve, per l’escola, fora o als partits! Que sàpiga que els de paper i llapis, com ens anomena vostè, ens l’estimem igual!

Una forta abraçada! Cuidis!

Anna López Estela
Claude Cazali