Sempre un somriure

Havent llegit tots els posts anteriors, crec que no puc dir res de nou
del que representa una persona com el Sr. Cairó. Tot i així, cadascú
viu les coses a la seva manera i té els seus records.
A part de recordar no només a un professor, sinó a una bellíssima
persona que es preocupava pels alumnes més enllà de la vida acadèmica,
recordo la seva alegria, el seu bon humor.

Per això sé que, tot i que estarà content d’acabar la seva carrera
professional, estarà trist d’allunyar-se d’allò que tant li omple: els
seus alumnes.

Personalment, Sr. Cairó (li intentaria dir Pere, però no em sortirà),
vostè em va ajudar a agafar confiança en mi mateixa en aquells moments
que potser, sense persones com vostè, hauria tirat la tovallola.

Espero que sigui molt feliç en aquest nova etapa i que gràcies a tots
aquest nous mètodes de comunicació puguem seguir mantenint el
contacte.
Estic segura de que aquest blog li farà entendre el que tant a
significat per nosaltres.

Una forta abraçada,


Marta Codony (Menorca)