Hola Pere,
És curiós com n’és de capritxosa i selectiva la memòria: anècdotes, classes, explicacions, viatges... Jo recordo petites porcions de tot això, però el què més m’ha quedat és un sentiment general, una atmosfera que m’envolta quan hi penso, una actitud davant la vida. Tot empenta, tot passió, tot moviment i energia, més passió, sempre present si et necessitava sense necessitat de demanar-te res... tot cor!
Mai sabré si hauria estat metge com sóc ara sense les tes teves genials i inspiradores classes de Biologia, i aixó que no paraves de repetir “No féu Medicina!”... però sí que puc dir que, tot i que han passat molts anys, pensar en tu em transmet una sensació familiar, propera, i tinc ganes de compartir les meves alegries amb tu.
Sempre que, per un motiu o altre, et recordo, ho faig amb molt afecte i un somriure als llavis, i espero veure’t aviat perquè el passat es faci també una mica present.
Una abraçada molt gran,
Anna Besa Beringues, Bolonya
No hay comentarios:
Publicar un comentario