Del Sr. Cairó es podrien explicar moltes anècdotes, tots en tenim amb ell.
Però com la llista seria tan i tan llarga jo personalment prefereixo parlar de
les seves virtuts com a professor i sobretot com a persona.
Com a professor, què dir? Doncs que
simplement era diferent, molt diferent! Tant, que a vegades un es preguntava
que què feia a AULA. Era un estil diferent...recordo les seves classes, a dins
o a fora de l’aula, com una muntanya russa plena d’emocions i sotracs. Mai
t’avorries i sempre aconseguia mantenir l’atenció dels alumnes, a vegades de
formes poc ortodoxes com alçant la veu en excés! Però les coses com són, funcionava!
Com a persona, molt simple, autèntic i únic! Ets com ets i mai t’has
amagat, no has volgut ser com s’havia de ser, simplement eres tu. I encara que
quan eres el meu profe a vegades no t’entenia i fins i tot “flipava”, amb els
anys vaig entendre què és el què havia après de tu (a part d’unes quantes
lliçons de biologia). Que el més important és ser autèntic, això no vol dir ser
especial o diferent, sinó tant sols ser i mostrar-se com un és, agradi o no! I
que finalment si un es comporta així, de debò, i és honest amb un mateix i amb
els altres, encaixa segur, i per sobre de tot es guanya el respecte de tothom.
Així doncs, Sr. Cairó, gràcies per aquesta gran lliçó.
Albert Martín, Xàtiva B
No hay comentarios:
Publicar un comentario