Queda ja molt enrere el dia en què el vaig conèixer, ara fa gairebé deu anys. Recordo les rialles, les bromes amb els sets, la falsa rivalitat amb el Sr. Bofarull, però sobretot la passió i l'esforç que mostrava en l'acte d'ensenyar. Aquesta sensació va anar agafant més força a mesura que passaven els anys, petits detalls que demostraven la seva entrega per tal que els alumnes aprenguèssim Ciències Naturals i Biologia.
Però vostè no només buscava que els alumnes fossin excel·lents en la seva matèria. Cada classe i cada conversa amb vostè era un diàleg amb l'Experiència, amb la Cultura, amb l'Interès o amb l'Amor, entre tants d'altres. Dic Amor perquè vostè sempre ha buscat que els seus alumnes fossin feliços, fins i tot quan ens clavava bronques eternes -"S'ha dit cromossoma!!", "Sisos, sets, sisos, sets..."-, i això és el que jo desitjo per a l'etapa que ara s'obre davant seu: Que estigui sempre envoltat i ple de Felicitat i d'Amor.
Una abraçada molt forta i fins aviat!
Rafael Giraldo
Kyoto
No hay comentarios:
Publicar un comentario