Més enllà de les anècdotes
concretes, ja una mica llunyanes i per tant borroses, la memòria em
retorna la figura d'un professor entregat amb passió a la seva feina, a
aquest ofici quasi artesanal que consistia en procurar encomanar-nos (
als seus alumnes ) el virus de la curiositat, les ganes de
sorprendre'ns, el gust per la novetat, entendre per primera vegada
perquè les plantes són verdes i tantes altres coses que vam saber per
primera vegada.
I encomanar-nos el plaer de la lectura i de la música... de
passejar per una fageda; i un cert gust per transgredir. En el clima tan
disciplinat de l'AULA hi havia quelcom de romàntic en qüestionar les
normes, modificar els status i establir aquesta complicitat "secreta"
amb nosaltres. Per això molts alumnes, jo diria tots, considerem "al
Cairó" un professor diferent dels demés. Gràcies per haver-nos ampliat
la perpectiva, sr. Cairó.
Joan Petit
Sinera A
No hay comentarios:
Publicar un comentario