Resulta que els ratolins són sibarites

Estimat Sr. Cairó,

Llegint els textos del blog m’adono que tot el que volia dir-li ja li han dit, i més d’una vegada. No em vull repetir donant-li motius que justifiquin perquè el considero un professor com cap altre, perquè crec que tots els que l’hem tingut a classe ho pensem i més d’un ho ha expressat millor del que jo podria fer. És una gran pèrdua per l’escola que finalment (després de tants i tants anys dient que aquell era l’últim però tornant a començar al setembre amb il·lusió i ganes renovades) es jubili!

Tinc molts bons records de les classes de biologia, eren les classes que esperàvem tot el dia! Però sobretot tinc records boníssims de fora de classe, quan vaig poder veure encara més que és una gran persona, que no en tenia prou amb fer-nos de professor. Encara recordo la gran sorpresa que vaig tenir a 4t d’ESO quan vostè era el meu tutor i un dia em va citar per parlar de com anaven les coses, les classes, els estudis en general… Mai m’havia passat! Com que no havia tingut grans dificultats amb les notes mai cap professor s’havia parat a preguntar-me si tenia algun problema, i vaig agrair-ho moltíssim!

També recordo amb un somriure les pràctiques del meu treball de recerca. Tot i que al final vam decidir que canviés de tema, inicialment vam intentar fer un laberint per veure si els ratolins eren capaços de memoritzar quin era el camí correcte cap al formatget que els posava, i vostè em deia que no ho feien bé perquè no els agradava prou el formatge. Resulta que els ratolins són sibarites!

Li agraeixo de tot cor tot el temps que va dedicar-me. Espero que en aquesta nova etapa de la seva vida tingui tant d’èxit com fins ara!

Molt afectuosament,

Anna Curell Garcia – Tigüipa


PD: Senyor Cairó, vostè tenia raó: a la Universitat és impossible prendre apunts amb colors diferents perquè els professors van massa ràpid! ;)