“Clara, vine, vine… Com és que has triat fer ciències?”
“Perquè vull fer Biologia”
“Només per això?”
“ Sí”
“No ho facis, no ho facis, no ho facis!” Se’l veia mig enfadat tot i que segur que no n’estava. Semblava que li anés la vida. “Et moriràs de gana. Hi ha moltes coses a la carrera de Biologia que no t’agradaran i que no et serviran de res! Quines carreres de lletres t´agraden?”
“Moltes, però m´agradaria fer Biologia…”
“No ho facis, no ho facis, no ho facis! Et tancaràs moltes portes!”
Va ser un consell generós i molt encertat. A mi el que m’agradava de debò segurament no era la Biologia, sinó les classes del Sr. Cairó. I ell se’n va saber adonar. De fet, no sé si només eren les classes, el que m'agradaven… crec que intuïa que el Sr. Cairó era com una finestra a un món que a l´escola quedava amagat. A una altra manera de fer.
Recordo les excursions, les classes, els dissabtes al matí al laboratori, la música, les bromes. I ho recordo tot amb bon humor i amb tendresa.
Moltes gràcies, i a gaudir de la jubilació!
Clara Guasch Fortuny (Montsià)
M'he quedat intrigada... què vas triar? :-)
ResponderEliminarLi vaig fer cas! A 3r de BUP vaig estudiar Biologia, però a COU ja no. Aquella conversa amb el Sr. Cairó em va ajudar a ser sincera amb mi mateixa, a ser conscient que a mi el que realment em fascinava era el llenguatge... encara que al meu entorn més immediat hi tingués matemàtics, físics, arquitectes, metges i informàtics!
EliminarTrobo molt encertada aquesta idea que el Sr. Cairó era la finestra a un món que a l'escola quedava amagat!
EliminarQuim Domènech
Gràcies Quim! Crec que és una idea que, d'una manera o altra, surt molt en aquest bloc...
EliminarClara