Sr.
Cairó, va ser a sisè d’EGB, quan em vares, diria, ens vares sorprendre a
tota la classe d’Atlàntida, amb aquesta nova matèria: la Biologia.
La
forma d’explicar-ho, els teus dibuixos de colors, el teu entusiasme
engrescador i sobretot la forma com vares encomanar-me les ganes
d’adquirir coneixement, va ser una gran empenta per mi.
Però
el que va sobtar-me més, va ser el primer dia que ens vares fer classe
per Collserola: ens vares demanar que et seguíssim, vares començar a
pujar cap a la carretera de les aigües, ens vares fer seure a terra, i
en un entorn totalment diferent, ens vares explicar la funció
clorofíl•lica. Després d’aquesta classe a l’aire lliure, en varen seguir
moltes més......, i totes aquelles excursions de cap de setmana,
......., o tots aquells intensos partits de bàsquet al patí. No volies
perdre mai i de quina manera t’enfadaves quan erraves algun llançament o
discuties les faltes personals comeses.
Penso
que tots aquests sentiments, els vares reflectir perfectament en el teu
parlament, ara fa un any, a la primera trobada d’ex-alumnes.
Admirat
Pere, lo sorprenent de tot plegat, es que també el meu fill gran, a
sisè de Primària, va rebre aquest mateix efecte positiu de tu, sempre
fidel a tu mateix i a la teva forma d’ensenyar
Gràcies
Pere, gràcies per TOT, però em sap greu pel meu fill petit, pels meus
nebots i per tants i tants nens de l’escola Aula que no et podran gaudir
com a professor i persona.
Abraçada molt forta.
Josep Maria Bartomeu (Atlàntida)
Ostres!! recordo perfectament la foto del Sr. Cairó i del Bofa. Estic segur que jo també la tinc, inclús amb les taques grogues. Em sembla que ens vem passar un dia sencer esperant un tren que no arrivaba mai..., a una andana de mala mort.... Quimet Puig
ResponderEliminar