M’emociona saber que et jubiles, em sembla impossible... Quan penso en les vides que has tocat i les passions que has sabut estimular (començant per la meva) em sento afortunat d’haver pogut ser part d’aquesta gran història. Que s’acabin les teves classes em fa una mica de pena, t’ho confesso. Però és una pena dolça. Has estat un referent per molts alumnes, sens dubte ho has estat per mi, i quan penso en l’escola i en aquells anys tant màgics sempre me’n recordo del meu professor de Biologia que ensenyava ciència i educava persones. Hi penso sovint.
Jo també ensenyo ciència, com tu, i m’agrada pensar que continuo la teva tasca ja que tu vas ser fonamental en les decisions que van fer que comencés aquest camí. Seria magnífic si els meus alumnes em recordessin com jo et recordo a tu.
Et desitjo molta sort i espero continuar sabent de tu, ni que sigui per Facebook!!
Una molt forta abraçada,
Joan Albert Camprodon - Bolonya
No hay comentarios:
Publicar un comentario