Mosquits al delta

La meva imatge del sr. Cairó va lligada  sense dubte a la millor excursió que vam fer el grup d’Ítaca.

Va ser l’excursió de fi de curs de I o II de BUP. L’objectiu de l’excursió era anar fins a Amposta i baixar en balsa per l’Ebre fins al delta.

Tot un any de preparacions per a construir unes balses de dubtosa estabilitat que havien de dur a 30 adolescents per més de 20 km de riu.

La construcció de les balses ja va ser sucosa en sí mateixa. El sr. Ribera sostenia que no preníem prou riscs. “La veritable aventura”, ens deia, “no consisteix en anar a 200 km /hora en moto per l’autopista…però en canvi si en el vostre projecte…si enlloc de posar bidons sota els palés de fusta, hi posessiu ampolles d’aigua…100, 150 ..200 ampolles d’aigua. Llavors sí que seria una gran aventura”.

I els ulls del sr. Ribera s’il.luminaven davant l’estupor general de 30 adolescents i del pobre sr. Cairó…que ell sí ens havia d’acompanyar en el trajecte.

Finalment, vam fer les balses amb fustes i bidons. “Nens de moqueta”, pensaba el sr. Ribera…

No cal dir que les balses les vam portar a Amposta però de baixar pel riu res de res.

La policia no ens va deixar ni posar els peus a l’Ebre ( alguns creuen que avisats per un pare responsable).

Per a compensar-nos, el sr. Cairó ens va proposar una inspecció ornitològica pel Parc Natural del delta de l’Ebre…”els ocells més espectaculars…la natura verge com mai no l’heu vist ”…

A tan entusiasta crida van contestar 7 infeliços entre els que jo m’hi trobava.

Ens vam aixecar a les 5 del matí.

D’ocells no em vam veure ni un.

Ara els mosquits eren grans com PILOTES DE TENIS.

Recordo que anavem en fila índia matant els mosquits que es plantaven a l’esquena del de davant mentre el sr Cairó deia allò de : “Tranquils, a mi els mosquits no em piquen mai…”

No sé si per les balses, o pels mosquits,… la millor excursió de tota l’escola.

Només algú tan especial com el sr. Cairó podia fer-la possible. 

Pau Calpe

Ítaca A