Estimat Pere,
Amb els anys, un aprèn que un bon professor és aquell que
a més d’aportar-nos coneixement, sobre tot, ens ensenya a créixer com a
persones, que ens ensenya a preguntar-nos sobre la vida, a ser crític amb
l’establishment i les aparences i sobre tot, sobre tot, ens ensenya a pensar
per nosaltres mateixos.
I això has fet tu durant tots aquests anys, promoció rere
promoció. Has estat el professor més proper als alumnes, ens has fet riure, ens
has ensenyat música, literatura, biologia i ens has renyat per ser uns nens
mimats, uns privilegiats. Això també ho hem après de tu.
De fet has criat més d’una generació de moltes famílies
que a través del temps compartim l’experiència d’haver tingut un mestre
singular, d’aquells que deixen una petjada inesborrable en la nostra
personalitat.
Gràcies Pere, haver-te tingut de “profe” ha sigut un
privilegi. Ariadna Castelló Pàmpols; Lars i Sigrid Hvass Pujol; Pere, Jordi i
Marta Pujol Puente.
Atresoro un record singular, compartit amb el Claudi
Paniagua, d’una classe de naturals que ens explicaves ... bé, el cert és que no
recordo el tema però era quelcom de l’atmosfera i de com l’aire estava composat
de diferents molècules i de petits sers microscòpics. I aquests estaven
repartits per tooot l’aire de la classe, fet que vas remarcar recorren
erràticament la classe senyalant a l’aire on podia haver-hi coses: nitrogen,
oxigen, pols, àcars i tot un seguit de cosetes. No es tant pel llistat de les
coses que podien ser sinó per la claredat i la intensitat amb el que hem va
colpir el concepte gràcies a la teva entrega. Una imatge que recordo vivament i
que, a vegades, intento reproduir en el dia a dia quant explico coses als
altres.
Pere Pujol i Puente
Jordi - Xàtiva
Pere - Migjorn
Ariadna -Ayora
Lars - Tigüipa
Sigrid - CazalíMarta - Sinera
No hay comentarios:
Publicar un comentario