Estimat Sr.Cairó,
Vostè és una de les poques persones que realment m’ha conegut, i dic
realment perquè vostè m’ha conegut no sols com alumna sinó també tal i com sóc
com persona. Així doncs, ja sabrà que expressar els meus sentiments no és el
meu fort, però tot i així m’agradaria dedicar-li algunes paraules.
Primer de tot voldria agrair-li tot el que ha fet per mi, per haver estat
sempre al meu costat, per haver-me recolzat i animat durant els moments
difícils i per haver-se preocupat tant per mi. També m’agradaria agrair-li tots
els moments que he pogut passar amb vostè i dir-li que han estat genials. Em va
fer molta il·lusió descobrir que compartim alguns gustos per la música, com
Adele, Bon Iver o l’increïble Johnny Cash. Ah! I saber que també li agraden les
Harleys i la Route 66 no té preu!!
Com a professor crec que tots ja li han dit l’important que ha estat i és
per a molts de nosaltres. I és que vostè es fa estimar perquè és atent, humil, sensible,
afectuós, sincer, transparent i autèntic i, en definitiva, perquè veu els
alumnes més enllà d’un simple projecte-aula. Un cop va dir una frase que em va
agradar molt: “Si no sabés què és amor, sabria què és treball, tristesa i
dolor, però res no tindria sentit”. No perdi mai aquest entusiasme que tant el
caracteritza ni l’humor i el somriure que sempre l’acompanyen!
Finalment, voldria dir-li que vostè per a mi és molt especial i tot un
exemple a seguir. Sàpiga que podrà comptar amb mi sempre que vulgui i que,
sigui quin sigui el meu futur, espero poder-lo seguir veient. Aquí li deixo una
de les millors cançons de Johnny Cash que sé que a vostè li agrada molt:
L’aprecio molt com a professor i l’estimo moltíssim com a persona,
Cristina Ferrer – Xina A
PD: sàpiga que encara recordo la promesa que li vaig fer, que si mai faig
la Route 66 (així espero que sigui) faré un munt de fotos i vostè serà el
primer en saber-ho!
No hay comentarios:
Publicar un comentario