Estimat
Sr Cairó:
Una dia poc abans de les vacances de Nadal, vostè ens va
portar a tots al laboratori per a què veiéssim allò que des de feia tant havíem
analitzat a classe; consistia senzillament d’un conjunt de cèl·lules d’un
teixit de ceba vistes des d’un microscopi. Jo mai havia vist cap cèl·lula, com
a màxim tenia una idea gràcies a tots aquells dibuixos que vostè feia a la
pissarra per indicar on es trobaven els diferents orgànuls, però just quan
enfocàrem cap al teixit i aparegueren
aquelles diminutes figures allargades amb un punt negre sobre un fons blau marí
obscur, vaig veure com allò tan simple, tan senzill esdevenia especial,
agradable, màgic. Per això i per la seva
vocació sincera i atrevida per la biologia, crec que vostè és molt més que un
professor.
Adrià
Ceferino
Estimat Sr.
Cairó:
Ara per ara, m’és impossible
descriure en una dedicatòria tots els records, sensacions, pensaments...A més
del professor de biologia, vostè també va ser el meu tutor del treball de
recerca. De fet, recordo els matins a casa seva revisant la informació,
escriptura i exposició del treball. Tot i així, no és això el que volia
ressaltar. Vostè és una persona que admiro i respecto profundament i de la que
em sento orgullós d’haver pogut considerar com a mentor. Una persona amb ideals
que defensa els seus principis i actua en conseqüència amb ells. En fi, si
l’hagués de descriure breument diria que és una bona persona. Un gran professor
que no es va dedicar solament a ensenyar Biologia, també va transmetre els seus
ideals i principis als seus alumnes.
Álvaro Serra
Els meus dos últims anys a l’escola han estat molt marcats
per vostè; per la seva gran ajuda. El vaig tenir a sisè de primària i ja des
d’aquell moment vaig veure que no era un professor convencional. Ja li he dit
moltes de les coses a través d’emails o als agraïments del treball de recerca,
però de totes maneres vull que sàpiga que m’és impossible imaginar el
batxillerat a Aula sense el seu suport constant.
Recordo moltes de les anècdotes que ens explicava a
classe, els llibres o pel·lícules que ens va recomanar, els seus divertits
dibuixos a la pissarra i també com va compartir amb nosaltres la llibreta negra
amb frases d’alumnes en acabar el curs. Tenir-lo de tutor del treball de
recerca em va permetre confirmar com n’és de bona persona i deixant de banda la
seva funció de tutor ha estat un plaer poder compartir les meves preocupacions
en relació a la carrera i les meves alegries, i veure com el seu interès pels
alumnes va més enllà de l’àmbit escolar. Crec que he tingut molta sort de poder
tenir un professor com vostè.
Sílvia Asenjo
Serà complicat no dir-li res que no li hagi dit abans o
no li hagin dit aquí. Tampoc fa tant que he deixat de ser alumna seva així que
recordo bastants anècdotes. Per exemple, el recordo dibuixant un ecosistema del
bosc per explicar-nos el cicle de la matèria i explicant lo tonta que era la
Caputxeta Vermella. També recordo l’entusiasme que va posar en el meu treball
de recerca des de bon començament i fins el final, sense cap moment de dubte.
Que després potser podria haver anat millor, però això ja va ser culpa meva i
no per l’ interès que va posar vostè. Potser em quedo amb això, amb el
recolzament i afecte que dóna a tots els seus alumnes de manera individual i no
com una massa .
Teresa
Franco
Benvolgut
Sr. Cairó:
(Perdoni que li continuï parlant de vostè però se'm fa
molt estrany canviar el registre... són masses anys a l'Aula.) Moltes gràcies
per tot, vostè, sense cap mena de dubte, és un dels professors que he tingut
més m'ha marcat i que més bon record tinc. Francament, li desitjo que sigui
molt i molt feliç i que pugi fer tot allò que vulgui. A per cert si decideix
crear un partit polític per tal de reforma tot el que funciona i del que es
queixava en algunes de les classes, no dubti que l'ajudaré en tot el que pugui.
Júlia Almerich
Que una persona, que considera que començar arquitectura en aquests moments
és pitjor que empassar-se un got d’arsènic, se t’acosti entre classes per
xerrar, i et motivi a ser el millor en el que t’agrada, fins i tot si això és
projectar ciutats, demostra una personalitat ferma i banyada en humor,
acompanyada d’una confiança plena en l’alumne treballador. Perquè si tot
professor fos una mica més com vostè, potser viuríem en un món més esperançador
Guillem
Bosch
Ja de ben petit, el meu pare em comentava que a la vida
hi havia 4 L’s essencials: to live, to Love, to learn and to leave a
legacy; aquesta frase va tenir un fort impacte en mi i, amb més o menys
èxit, l’he intentat seguir. Vostè és la imatge perfecta d’aquests 4 principis i
un gran exemple a seguir en aquest sentit. Sap viure i gaudir de la vida com
pocs i ha sabut combinar el seu interès
per les ciències amb una àmplia cultura; gens fàcil, i alhora admirable, en un
món cada cop més tècnic i especialitzat. Tot i tenir diverses disputes, també
he pogut percebre l’afecte i estima que té a tots els seus alumnes i, com vostè
diu, la vida no té sentit si no es viu pels altres: ha deixat i deixa petja en
tota persona que el coneix.
A 4t d’ESO ja tenia força clar que voldria fer quelcom
relacionat amb matemàtiques i física i que, per tant, em seria molt més
avantatjós acadèmicament fer dibuix tècnic enlloc de biologia. No sap com de
satisfet estic d’haver triat les seves classes, perquè vostè m’ha mostrat que per
sobre de l’excel·lència científica hi ha un món més.
Ferran Alet
De la part de tots nosaltres, moltíssimes gràcies per tot i una abraçada
molt forta
No hay comentarios:
Publicar un comentario