El Sr. Cairó
tenia tants discos que periòdicament se’n desprenia d’uns quants per fer lloc.
Tinc en les meves mans l’Amigo de l’Arlo Guthrie (1976) que li va pertànyer.
Eren els anys del Horses de la Patti Smith o del Desperado dels Eagles. Recordo
perfectament que el Desperado va sonar en l’excursió de la fotografia on estem
tocant la guitarra (jo una de joguina, ell una d’imaginària però boníssima). Aquest
Sr. Cairó extàtic, com Martin Sheen a Apocalypse Now, no reflecteix, és clar,
la meva destresa amb la joguina: és una mostra de l’entusiasme quotidià amb el
qual el Sr. Cairó contagiava qualsevol activitat.
Xavier Badosa
(Atlàntida)
http://www.youtube.com/watch?v=0BwOXlGbW6Q
ResponderEliminar