Eren aquestes
frases, el seu posat despistat i proper alhora, les classes apassionants plenes
de dibuixos a la pissarrra en què el verd i el roig es confonien, les converses
de tu a tu al pati, fins i tot algun partit de bàsquet, les lliçons a l´aire
lliure del Parc de l´Oreneta quan arribava la primavera, Bob Dylan…El Senyor
Cairó ens feia créixer com les plantes i els éssers vius que tant
l´entusiasmaven.
Mentre
enteníem la genètica amb els pèsols de Mendel ens omplia d´humanitat i ens feia
baixar els fums adolescents.
Recordo que
quan li vaig fer saber que volia estudiar Medicina em va animar a fer-ho però
no em va amagar el seu temor a que fos massa feble, i em va fer qüestionar si
seria capaç de suportar el patiment dels altres.
Vull dir-te
que una de les coses importants que vaig aprendre amb tu va ser que la genètica
sense l´entorn no és res i el teu entorn em va ajudar molt.
Per això la
professió de Metge de Família que tant estimo va ser en part gràcies a tú !
Que siguis
molt feliç !
Thaïs Clusa
(Raiers A, 1976-1990)
No hay comentarios:
Publicar un comentario