Docere et placere

Tantes coses per dir, converses, records, moments... En seleccionaré dos:

1. Per explicar-nos l'adaptació dels éssers vius al medi, Sr. Cairó, corria de banda a banda de la pissarra i feia soroll de Ferrari i de Tot Terreny mentre amb un guix dibuixava línies caòtiques, cada tipus de cotxe estava adaptat a un terreny diferent. (després no sé ben bé com, va acabar fent un dibuix sobre els coloms de Pl. Catalunya, els japonesos que els feien fotos i els venedors de globus).

2. Repenjat a la taula d'un alumne poc aplicat, "Una borrasca de sets planeja sobre el teu cap" i amb la mà, imitava un voltor que donava voltes sobre la seva propera presa.

Ara que ho penso, aquests dos records potser són poc representatius de les hores que va passar ensenyant-me, a mi, a tots, i havent-me dedicat a les humanitats, gran part del que sé de biologia li dec a vostè. Tot i així, com diu Proust, allò que més recordava de les lectures d'infància no era tant el contingut, com l'entorn en el qual llegia, les olors, els sons, les imatges dels seus moments de lectura. Tot allò suposadament "inservible". Els Ferrari, els coloms, les borrasques de sets (per cert, a casa és una frase feta que utilitzem habitualment!) i tantes altres coses, són el que ha permès que recordi amb molta nitidesa el contingut de les classes. Crec que ser professor, un professor que desperti passions i que sigui recordat per tanta gent, és seguir la màxima llatina de "docere et placere" en perfecta sintonia. Volent-me dedicar a l'ensenyament, m'ho farà tenir sempre en compte. Moltes gràcies! (I estem en contacte gràcies a aquest invent del Feisbuc)

Bertran Romero Sala- Sahel