Estimat Sr. Cairó,
Com
a molts altres, m’està costant trobar les paraules que, se suposa, han
de poder destil.lar innumerables records meravellosos en tan sols un
parell de paràgrafs. La veritat, no sé si m’hi veig amb cor.
Mentrestant, m’he dedicat a anar llegint els comentaris d’altres
ex-alumnes i m’he fet un fart de riure. Quina gran idea això de la
memòria col.lectiva! Al final arriba l’últim dia i jo com sempre amb
prou feines arribo a temps però no em perdonaria el no haver-li escrit
alguna cosa. So, here we go:
En
primer lloc, volia dir-li una cosa que per a mi sempre ha estat molt
evident però que no sé si mai he arribat a dir-li explícitament: vostè
és una part molt important de la decisió que vaig prendre en el seu
moment (i de la qual estic immensament feliç) de dedicar-me a la
Biologia i la recerca biomèdica. Mai podré agrair-li prou.
En
segon lloc, estic molt contenta de que seguim en contacte i sempre que
passo per Barcelona em fa moltíssima il.lusió que ens retrobem i ens
posem al dia. Malgrat la distància, el considero un bon amic i m’encanta
veure que tants altres alumnes senten el mateix.
En
tercer lloc, volia confessar que sempre que ens retrobem amb amics
d’Aula, les imitacions del Sr. Cairó són una part important del ritual
del compartir els bons records d’anys enrere. Vaig arribar a dominar els
“en realitat, en realitat” i les entrades i sortides de classe amb
molta inèrcia (i moltes carpetes). Recordo també un dibuix genial a la
pissara sobre el cicle del nitrogen i el ecosistemes on un pobre conill
havia palmat i tenia un cartellet sobre el cap que deia “RIP”, i moltes
creus... moltes creus. Però el que s’emporta el premi és el còmic del
macròfag. També haig de dir que m'he apropiat allò de la introducció de
la introducció de la introducció!
Una abraçada des de Baltimore i ens veiem al Nadal!
Elisabet Pujadas i Domènech, Promoció Menorca
Quina foto més bona!!!
ResponderEliminar