El Gran Salt

Vaig arribar ahir a Rio de Janeiro. Estic sola, encuriosida per conèixer aquesta ciutat màgica, emocionada per l’aventura que m’espera i lleugerament angoixada per ser allà on no em pertoca, envoltada de desconeguts.

I potser li semblarà estrany, però que avui em demanin d’escriure-li un text em fa volar cap a casa. I em reconforta. Penso en els farts de riure que ens feiem a les seves classes i en com vam ser capaços de desxifrar els seus gargots de la pissarra per aprendre de la vida. En el sentit més biològic i més metafòric de la paraula.

I per tot això, i més, li dedico un somriure sincer i agraït a milers de quilòmetres de distància. Ara li toca a vostè fer el gran salt, i de l’altra banda de l’oceà, espero que l’acullin ciutats màgiques i aventures emocionants.

Així que molta sort, Pere. Una abraçada d’aquelles que miren el futur amb esperança, des les crítiques i combatives, de les que volen descobrir món.

Joana Sisternas, Mil·lenni.