Estimat Sr. Cairó,

 

Estimat Sr. Cairó,

Començo aquest text igual com vostè respon cada correu, per curt i insignificant que sigui. “Estimada Elisabet, a l’examen entra tal tema”. No crec que mai conegui a un professor que estima i estimarà tant els seus alumnes, tots i cadascun d’ells. Esforç, sacrifici, il·lusió i dedicació, així veu vostè la seva feina, una de les més exigents i difícils que hi ha. Si vol que li sigui sincera, sempre he esperat el moment de fer-li aquesta pregunta: Per què li agrada tant ser professor? Em feia molt respecte preguntar-li, per això me la vaig guardar. Ara, sense haver-li fet, ja en sé la resposta.

Aquell dia al que va definir com “el dia més trist de la meva vida”, em va fer entrar a un seminari (el SEU seminari), junt amb dos companys, i va deixar anar les frases que responien a aquella pregunta. Va dir, “L’escola és la meva vida. Els alumnes són la meva vida. Els seus problemes, són els meus problemes”. La vida només té sentit si es viu pels altres, diuen. Vostè no ha fet més que sacrificar-se pels seus alumnes, preocupar-se per ells i pel seu futur, pel futur de la societat, del món. També hi ha una altra frase d’una cançó molt relacionada amb això: Love is thinking about others before you think about yourself. Gràcies.

Per acabar, també voldria esmentar el tema del bàsquet, un esport que ens apassiona a tots dos. Una altra vegada trobem les paraules esforç, sacrifici, il·lusió i dedicació. Ha fet el seu ofici com si jugués a un esport, des del meu punt de vista: Sempre, per davant de tot, il·lusió i ganes, i a vostè d’això li’n sobra. I després, sacrifici i dedicació, paraules estretament lligades a qualsevol feina, especialment la de professor. Vostè també ho ha fet, i de manera brillant. Per tant, no dubti que ha guanyat el seu partit. Molta sort, i fins aviat.

Elisabet, Maig 2012 

 

Elisabet Villalobos – Claude Cazali