Hola Pere!
Tinc records molt vius de
tu. Vas ser la primera persona que ens va parlar d’entropia! (Qui m’havia de
dir que anys després em passaria tantes hores estudiant-la!). Estàvem asseguts
en unes escales, fent classe de biologia a l’aire lliure (!!), quan vas dir que
la màxima entropia s’assoleix quan morim, quan hi ha el màxim desordre. La
biologia era com un conte explicat amb passió (i de vegades amb certa
entropia!). També recordo que ens deies que aprofitéssim per llegir molt perquè
d’adults no en tindríem temps. Per sort m’ho vaig creure!
Als meus fills
els he parlat de tu, fins i tot els he llegit algunes anotacions que havies fet
als informes perquè tenien molt de suc. Quina gràcia els ha fet!
Recordo els sermons quan
hi havia hagut algun problema. Podíem perdre tota la classe, tant feia, hi ha coses més importants !
Encara tinc el cassette
que em vas gravar amb música del Leonard Cohen, amb el títol de totes les
cançons escrit a mà. Quin descobriment! Sabies com guanyar-te l’afecte dels
teus alumnes. Ens enlluernaves quan feies i deies coses que ens sorprenien. Eres
ben curiós!
Una abraçada molt forta,
Pilar Visa (Ayora)
No hay comentarios:
Publicar un comentario