A
mi em
va tocar “Nada y así sea”, un llibre de l´Oriana Fallaci. El Pere va
repartir
llibres i discs, i ho va ver pensant en cada un de nosaltres. Si tanco
els
ulls, el veig encara a l'amfiteatre, omplint l´espai amb una energia
vibrant, que
com un segell ha quedat preservada en un racó protegit i estimat de la
meva memòria.
Mentre ens explicava la divisió cel.lular i altres misteris de la
ciència de la
vida, es movia, gesticulava, i al mateix temps copsava, sentia,
empatitzava: ens radiografiava l´ànima. Ja en aquella época practicava
el que ara està de
moda, la pedagogia holística. El Pere s´adreçava a nosaltres, els seus alumnes,
de tu a tu, de cor a cor.
I et feia
sentir especial, únic.
Gràcies
Pere!!
ISABEL CALPE - SINERA A
No hay comentarios:
Publicar un comentario