Sembrar per recollir: Molt més que ensenyar

lunes, 14 de mayo de 2012

Molt més que ensenyar

Pere Cairó
fixa't (ens tutegem, no?) que finalment he acabat vivint amb un biòleg i em dedico a donar classes. Potser alguna coseta en va quedar?! Com tu, jo també penso que donar classes és molt més que ensenyar una assigantura. Gràcies per tot! Sort..
Teresa Petit - Tramuntana A

No hay comentarios:

Publicar un comentario

"Benvolgut Pere,
No pots imaginar la que has organitzat! Els teus alumnes i ex-alumnes hem estat ben entretinguts últimament.
Ara t’ho explico per tal que entenguis el motiu d’aquest escrit.
Fa cosa de dos mesos que va començar aquesta iniciativa, de la ma i per la voluntat de persones generoses i tenaces, com ara la Laura, la Silvia, la Kirsten i l’Ariadna, i moltes altres – la Marga, l’Oleguer, la Montse, l’Anna,, ... - que s'hi han anat afegint.
D'entrada l'objectiu era simple - com ho solen ser els objectius sobre el paper. Un text de record, dues fotos, poc més. Però, i no podia ser d’una altra manera, els objectius tenen tendència a complicar-se. Moltes vegades guanyen complexitat i acumulen problemes no previstos. En aquest cas, ha estat el contrari. El projecte ha guanyat en retrobaments, moments compartits i nous amics. Generacions i generacions d’alumnes i ex-alumnes han anat passant per aquest grup clorofil•lic de Facebook que ha estat casa nostra , compartint moments antics i nous, intercanviant bromes, aportant idees, fent amics i recuperant-ne d’antics ... i moltes coses més.
Has aconseguit que Gaudi i Claude Cazali siguin una mateixa cosa, els uns adoptant als altres – i no diré qui adopta i qui és l’adoptat. Has fet que Xina i Sinera endeguessin una competició impossible de guanyar. Has aconseguit que Mil•leni i Itaca es convertissin en crits de guerra. En el túnel del temps hem retrocedit fins a Tell-Valldaura i en l’espai hem arribat a Boston i Rio de Janeiro.
No acabaria mai. Un èxit total. I tot sense saber-ne res.
N’ets conscient que tot això és pràcticament impossible? Tanta gent amb edats, moments vitals, ocupacions, problemes, valors i creences ben diferents, units per un únic fil, subtil i fort alhora, que es diu Senyor Cairò. Un fil que per alguns de nosaltres ja té més de tres dècades, i per altres és nou de trinca, però que tots hem reconegut com el mateix fil.
Quina sort hem tingut amb l’existència d’aquest fil. . Ens ha permès trobar-nos i recuperar-te a tu. I tornar-te, ni que sigui en una centèsima part, allò que ens vas donar a tots.
Avui, tots ben agafats d’ aquest fil arribem a una fita important – tot i que no serà, penso jo, el tancament definitiu d’aquest projecte.
Anirà bé. Això ja ho sé ara. No pot ser d’una altra manera amb una persona com tu. Serà un plaer compartir-ho i un luxe veure en el teus ulls d’ “enfant terrible” l’emoció del moment.
Ens veiem d’aquí a una estona, Mestre.”

Marta Durán - Sinera