La seva última promoció tampoc l’oblidarà

 

Si d’algú he après a entendre el valor d’estimar el que un fa ha estat de vostè, Sr. Cairó. En aquests moments difícils que se’ns presenten a les noves generacions i sobretot en la incertesa que engendrem a l’hora de pensar en el nostre destí, m’agrada aferrar-me a la idea que, al cap i a la fi, tot és qüestió d’estimar. No li diré que no tinc una mica de vertigen pel què m’espera, per on em durà la vida. Tot i així, crec que del que puc estar ben segura és que allà on vagi sempre tindré el seu record. És estrany veure com les persones entren i surten de les nostres vides amb major o menor transcendència – i això ho estic començant a notar ara - i que el que roman d’elles, si és que queda alguna cosa, és un rastre com l’estela d’un vaixell. Doncs bé, Sr. Cairó, l’estela que vostè ha deixat en mi és molt llarga i gruixuda. Ha estat un dels meus referents al llarg de la meva trajectòria a Aula, d’on, per cert, m’enduc records de tots colors. La seva energia i dedicació ha estat un exemple del què significa entregar-se a una passió i ara que sóc jo la que s’encara amb el futur res m’agradaria més que poder assolir aquest “donar-ho tot” que tant m’ha enriquit aquests anys de Biologia.
Ha estat un emblema de l’escola però també ha estat un emblema per moltes de les persones que s’han acostat a vostè i m’incloc sens dubte. Només espero que la seva nova etapa sigui una oportunitat per continuar creixent i per seguir fent-nos créixer a tots. És vostè una de les persones més autèntiques i pures que conec i precisament aquesta essència que el caracteritza farà que, malgrat tot, no deixi mai de ser qui és ni de tenir una fidel admiradora i, en un futur proper, amiga en les profunditats de la promoció de Xina.

Gràcies per tot el que ha fet, pel que ens ha ensenyat, pel que ens ensenyarà i perquè vostè serà sempre una petita part de mi que guardaré com un tresor.

Natàlia Feran - Xina