La força per tirar endavant!

Com m’han ensenyat i com he après ciències?

Quan em faig la pregunta de Com m’han ensenyat em ve més aviat la pregunta Qui m’ha ensenyat. Vaig tenir el mateix mestre de Ciències des de sisè de Primària fins que vaig acabar el Batxillerat. Era una de les persones més rares que he vist mai i a la vegada una de les millors, més intel·ligents i més passionals que he conegut mai.

No es el mateix fer una classe per nens de Primària que per nens de la E.S.O. o el Batxillerat. Les tècniques, els conceptes o la forma d’ensenyar a de variar segons l’edat; però no l’humor, el respecte cap el professor i els alumnes , ni tampoc la finalitat. En el cas del meu professor, recordo anècdotes de tots i cadascun dels cursos que em va ensenyar: des de el concepte d’instint, explicant-nos que: “des de el pobre més pobre fins el ric mes ric es posaria a córrer si veu un lleó” (i seguidament donar voltes corrents per tota la classe) fins a pissarres quilomètriques explicant pas per pas la meiosi.

El Sr. Cairó adaptava els conceptes del temari de tal manera que tots els alumnes no només els entenien, sinó que també els disfrutaven gràcies al petit espectacle o mural que ens havia fet durant l’hora del pati abans de classe. Cap classe era igual a l’anterior. Aconseguia que nosaltres els alumnes estiguéssim expectants de què faria a la següent classe o de quin repte ens posaria aquell dia. Era una classe molt dinàmica on tothom participava, no només perquè el professor preguntava, sinó perquè li donava una llista als alumnes de l’última fila perquè apuntessin a tothom que intervenia. Això feia que es crees una petita competició amistosa entre tots els alumnes per participar i a la vegada, els que tenien la llista (que variava a cada classe) sentíssim la responsabilitat que comporta avaluar i ho fessin el més objectivament possible. Era un privilegi que cap altre professor ens donava.

A la classe de Ciències no vaig aprendre simples unitats d’un llibre, ja que mai ens va fer obrir-ne cap; sempre portava el material en fotocopies, pel·lícules i articles interessants per discutir a classe; a més a més del temari  he après què es la passió per les coses, la curiositat, el sentit de responsabilitat, el respecte cap als altres, que es pot ser seriós i divertit a la vegada; m’han ensenyat a confiar i utilitzar les meves capacitats. Es podria dir que la seva forma d’ensenyar, fes que estigui on estic ara mateix i vulgui fer el mateix per altres persones.

Privilegi

Com ja sap, Sr. Cairó Estudio la millor i més maca de les Ciències gràcies a que vostè em va obrir la porta d’ aquest món, i no només això, sinó també la passió per la Biologia, la força per tirar endavant i l’humor que el caracteritza. Si em preguntessin que es un dels personatges més importants a la meva vida, sense dubte cridaria: EL SR. CAIRÓ!!.

L’escrit que ha llegit abans, es un dels que he fet durant aquest quart any a la carrera perquè em van demanar que expliqués com havia après Ciències i si creia que era un bon exemple de Didàctica. Volia posar moltes anècdotes com la fecundació dels “Palmers” i les Palmeres, els 7 periòdics o “xinos”, les múltiples hores de xerrades a la Mediateca, les incomptables vegades que m’expulsava de classe amb o sense raó ;) i totes les grans llegendes que ens narrava sobre la seva època d’estudiant. Aquestes i moltes altres històries que quedaran sempre al meu cor, són el records més feliços d’una època de creixement personal que van ser possibles a la seva gran influència en mi. Gràcies.

Tigüipa - Gabriela Fuentes