Benvolgut Sr Cairó,
Què lluny que queden els anys
passats a Aula, i com s’han anat esvaint els records! Però algunes imatges
sobreviuen al pas del temps, i entre aquestes unes quantes són de vostè. I
curiosament, tot i haver-me dedicat a la biologia –no podia haver estat d’una
altra manera-, no són pas les seves classes de biologia el que jo recordo. En
canvi, amb nitidesa, el veig llegint-nos els contes d’Edgar Allan Poe (aquella
edició de butxaca d’Alianza Editorial). I també aquell cop, quan ja anàvem a
deixar l’escola, que ens va regalar un llibre a cadascú. I amb mi el va
encertar de ple: Dersú Uzalà, que em va transportar als boscos remots de la
taigà, ben lluny de la civilització i ben immersos en una natura implacable.
Després vaig veure la pel·lícula d’Akira Kurosawa i aquest personatge ferèstec encara
em va colpir més. Són detalls com aquest els que denoten la gran sensibilitat
que vostè sempre ha tingut, i els que van fer-lo diferent de la resta de
professors.
Molta sort i molts records.
Constantí Stefanescu – Sinera
(Constan)
No hay comentarios:
Publicar un comentario