Hola Sr. Cairó,
Ara ja estem ben a punt d'acabar aquesta etapa que representa la nostra escolaritat. Una etapa llarga, sens dubte, però també molt profitosa en molts aspectes personals.
Si ara em preguntessin quina crec que serà una d'aquelles coses de la meva escolaritat de les quals m'enrecordaré durant tota la vida, diria que és "el Sr. Cairó queixant-se de què anem molt malament de temari". Sens dubte, aquesta petita i senzilla frase que vostè ha anat repetint una i altra vegada durant aquest darrer curs, "Anem molt malament de temari", és allò que resumeix el gran professor que vostè ha estat per a nosaltres.
A primera vista, dir que m'en recordaré d'aquesta frase durant tota la vida podria semblar una crítica negativa a les nombroses vegades que va repetir això. Potser ho deia mínim en una classe per setmana. Hi havia ocasions en què ho repetia cada classe, i vàries vegades en una sola hora. I això, en realitat, és el que el fa tan increíble tant com a professor com a persona. Per què? Perquè això només denota la seva més gran qualitat: la seva gran preocupació pels seus alumnes.
El fet que es preocupés constantment perquè hi havia un temari que acabar abans d'arribar a final de curs denotava una preocupació perquè nosaltres, i en concret, els que es presentessin a selectivitat de biologia, poguessin treure'n els millors resultats possibles. Però això és només una manera d'expressar-ho, i no és l'única. Vostè sempre s'ha deixat la pell pels seus alumnes, encara que intentés amagar-ho una mica algunes vegades. Sempre ha intentat aconsellar-nos tot el possible. Quan alguns faltàvem a classe, s'assegurava que recuperéssim els apunts. Ens explicava anècdotes perquè la classe fos més amena. Sempre revisava els seus propis apunts per assegurar-se que les coses que explicava eren correctes, i que no ens havíem quedat amb informació errònia. Es desvivia perquè nosaltres féssim el millor possible. Sempre estava obert a parlar amb nosaltres de qualsevol cosa que fes falta, ja fos personal o acadèmica (encara recordo quan vostè i jo vam parlar sobre carreres enfocades a la bioenginyeria; no li va importar res perdre part del seu temps a explicar-me en què es basava tot aquest món per si jo volgués dedicar-m'hi, tot i que vam acabar parlant de com enfocar el futur a la nostra edat).
En fi, allò que es podria dir sobre aquest aspecte són massa coses com per explicar-les per aquí, i considerant que no sóc l'únic que vol transmetre-li algun missatge, seria una mica egocèntric de la meva part retenir-lo més temps amb això. Però per concloure ja, estic segur que vostè mateix, en el fons, és conscient d'aquesta preocupació pels seus alumnes, encara que potser és massa modest per dir que això és totalment veritat. Per això li dic jo: Moltes gràcies per haver estat el meu professor i per haver mostrat sempre aquesta profunda preocupació per nosaltres, des de 6è de primàries que el vaig tenir per primera vegada, fins a aquest darrer any. És per això que el recordaré tota la vida, no com a professor, sinó com a persona que em va ensenyar, que és molt, molt diferent. I recordi sempre que anar malament de temari, no és cap problema realment; només cal una petita dosi de Pere Cairó i el problema s'arreglarà de forma instantània!
Una forta abraçada!!
David Balaghi, Promoció Xina
Ara ja estem ben a punt d'acabar aquesta etapa que representa la nostra escolaritat. Una etapa llarga, sens dubte, però també molt profitosa en molts aspectes personals.
Si ara em preguntessin quina crec que serà una d'aquelles coses de la meva escolaritat de les quals m'enrecordaré durant tota la vida, diria que és "el Sr. Cairó queixant-se de què anem molt malament de temari". Sens dubte, aquesta petita i senzilla frase que vostè ha anat repetint una i altra vegada durant aquest darrer curs, "Anem molt malament de temari", és allò que resumeix el gran professor que vostè ha estat per a nosaltres.
A primera vista, dir que m'en recordaré d'aquesta frase durant tota la vida podria semblar una crítica negativa a les nombroses vegades que va repetir això. Potser ho deia mínim en una classe per setmana. Hi havia ocasions en què ho repetia cada classe, i vàries vegades en una sola hora. I això, en realitat, és el que el fa tan increíble tant com a professor com a persona. Per què? Perquè això només denota la seva més gran qualitat: la seva gran preocupació pels seus alumnes.
El fet que es preocupés constantment perquè hi havia un temari que acabar abans d'arribar a final de curs denotava una preocupació perquè nosaltres, i en concret, els que es presentessin a selectivitat de biologia, poguessin treure'n els millors resultats possibles. Però això és només una manera d'expressar-ho, i no és l'única. Vostè sempre s'ha deixat la pell pels seus alumnes, encara que intentés amagar-ho una mica algunes vegades. Sempre ha intentat aconsellar-nos tot el possible. Quan alguns faltàvem a classe, s'assegurava que recuperéssim els apunts. Ens explicava anècdotes perquè la classe fos més amena. Sempre revisava els seus propis apunts per assegurar-se que les coses que explicava eren correctes, i que no ens havíem quedat amb informació errònia. Es desvivia perquè nosaltres féssim el millor possible. Sempre estava obert a parlar amb nosaltres de qualsevol cosa que fes falta, ja fos personal o acadèmica (encara recordo quan vostè i jo vam parlar sobre carreres enfocades a la bioenginyeria; no li va importar res perdre part del seu temps a explicar-me en què es basava tot aquest món per si jo volgués dedicar-m'hi, tot i que vam acabar parlant de com enfocar el futur a la nostra edat).
En fi, allò que es podria dir sobre aquest aspecte són massa coses com per explicar-les per aquí, i considerant que no sóc l'únic que vol transmetre-li algun missatge, seria una mica egocèntric de la meva part retenir-lo més temps amb això. Però per concloure ja, estic segur que vostè mateix, en el fons, és conscient d'aquesta preocupació pels seus alumnes, encara que potser és massa modest per dir que això és totalment veritat. Per això li dic jo: Moltes gràcies per haver estat el meu professor i per haver mostrat sempre aquesta profunda preocupació per nosaltres, des de 6è de primàries que el vaig tenir per primera vegada, fins a aquest darrer any. És per això que el recordaré tota la vida, no com a professor, sinó com a persona que em va ensenyar, que és molt, molt diferent. I recordi sempre que anar malament de temari, no és cap problema realment; només cal una petita dosi de Pere Cairó i el problema s'arreglarà de forma instantània!
Una forta abraçada!!
David Balaghi, Promoció Xina
No hay comentarios:
Publicar un comentario