Inoblidable

Estimat Sr. Cairó,

Mai em vaig imaginar aquesta situació; trobar-me davant la pantalla d'un ordinador escrivint un missatge de comiat per a vostè. És inevitable començar a pensar en les primeres classes que vaig tenir seves, corresponents a VI de Primària. Va ser el nostre primer contacte amb la Biologia i el que més recordo són els comentaris entre els companys sobre vostè i l'assignatura que ens ensenyava. Quan un alumne arriba a sisè de primària, podem dir que arriba amb una por impressionant perquè el mètode d'estudi canvia, tens un professor per cada assignatura, has de comprar llibretes, etc.. En definitiva, tot semblaven paraules majors. Tot i això, els comentaris respecte els professors eren imprescindibles i teníem la necessitat de comentar les primeres impressions que rebíem. Li puc assegurar que mai oblidaré les paraules dels alumnes que no els agradava la biologia: "A mi la biologia mai m'ha cridat l'atenció, però sabeu què? El Sr.Cairó aconsegueix que m'agradi i que estudiï per als examens". Sé que vostè ens repeteix que la biologia de primària no serveix per res i que tot eren mentides perque clar, som uns petits il·lusos. Però, crec que un professor que aconsegueix que TOTS els seus alumnes d'onze anys estudiïn la seva assignatura és el millor professor que existeix i, de fet, ho podríem resumir com un professor EXEMPLAR. 

No ens vam tornar a trobar fins a 4t d'ESO i crec que aquest va ser L'ANY. I sí, ho escric en majúscules perquè va ser una de les persones més importants al llarg de tot el curs i per mi va ser molt significatiu. Clar, quan arribes a l'escola el 12 de setembre i et diuen que el teu tutor és el Sr. Cairó, no es pot demanar més. Recordo quan vaig decidir operar-me i vostè no va marxar mai del meu costat. Una operació del lligament creuat anterior del genoll comporta perdre classes, una llarga recuperació, etc. Estava engoixada en molts moments per no poder fer bàsquet, però mai podré agraïr-li les vibracions positives que em va mostrar en tot moment. He de reconèixer que el dia que va venir a visitar-me a casa 3 dies després de l'operació, em vaig sentir molt especial. Segurament ho hauria fet per a qualsevol alumne, o potser no, però va ser un moment màgic. Sàpiga que els dos llibres que em va regalar aquell dia estan més que llegits! Sempre em va donar aquella empenta que em faltava i jo sentia que el meu agraïment només podia mostrar-se amb un somriure quan el veia, ja que crec que ningú em va preguntar tants cops com em sentia jo i com estava el meu genoll. Vostè sempre m'ha definit com una persona alegre, divertida, amb energia, etc i ara per ara li puc assegurar que una part d'aquesta manera de ser és gràcies a vostè. L'esperança és l'últim que es perd, o això diuen, i amb vostè al costat sentia que no podia estar engoixada perquè no valia la pena ja que com sempre ens ha recordat, hi ha problemes més importants a la vida. L'any de 4t d'ESO tampoc el podré oblidar ja que compartiem molts moments les estones d'educació física perquè jo no en podia fer. Ara bé, el dia que em va dir "L'altre dia tenia hora al metge perquè m'havien d'operar i no em vaig presentar" vaig entendre l'aspecte humà que hi havia darrere seu. 

Aquest any a 1r de Batxillerat la relació ha sigut igual, però crec que mai es podria imaginar el greu que em fa no compartir tants moments amb vostè. D'altra banda, aquest any ja hem parlat de Biologia de veritat i hem hagut de ser més seriosos ja que, com tots ja sabem, Batxillerat és una època importantíssima. D'altra banda, tant a 4t d'ESO com a 1r de Batxillerat, sempre guardarem tots a les nostres memòries les lliçons sobre la vida que ens ha donat. Mai ha tingut cap problema per fer-nos veure el món real i els seus defectes, i estic segura que TOTS, al sortir d'una classe o mentre l'escoltàvam, hem pensat més d'un cop "quanta raó té el Sr.Cairó". És clar que aquest any quedarà marcat com l'any que el millor professor que he tingut mai ens ha dit Adéu. Quan em va cridar amb dos companys més en un seminari em vaig sentir tant petita. Em sentia petita perquè les seves paraules eren paraules majors i sentia que no podia fer res per evitar-ho. És allò que diuen de "querer y no poder" sap? També em sentia petita perquè simbolitzava insignificant davant d'algú com vostè que representa una grandesa perfecta. 

No sé que més dir-li la veritat, però és perquè estic espessa. Segur que em deixo moltíssims moments i sensacions, però això ja no ho deixo escrit, prefereixo que es guardi a la seva memòria. Ara per ara només puc agraïr-li una última cosa; gràcies per seguir endavant amb el Treball de Recerca. Intentaré no defraudar-lo amb el treball, i m'alegra saber que almenys queda un petit motiu per seguir-lo veient. Em crec al 100% les seves paraules quan diu que la seva vida és l'escola i no sap la pena que sento dins meu, Sr. Cairó. 

Per despedir-me, només volia recordar-li que la vida acaba posant a tothom al lloc que li pertoca, i vostè està al lloc més alt de tots.

Una vegada més, MOLTÍSSIMES GRÀCIES Sr. Cairó!!!!!

Alèxia Torres - Claude Cazali