Estimat Pere:
Ara ja et puc dir
així, i no pas Sr. Cairó, perquè ja sóc gran i no em renyarà ningú. Ens hem
retrobat en alguna ocasió en els últims anys que he tornat a trepitjar
l’escola. No he tingut ocasió de dir-te que sóc metge, no sé si encertadament o
no, gràcies a tu. M’entusiasmaven les teves classes de biologia, especialment
quan explicaves temes de fisiologia humana. Ho feies tant bé, i de forma tant
entenedora, que em vas engrescar fins al punt se seguir en aquesta línea. No
tots els professors que vaig tenir a la universitat eren tant entusiastes.
He pensat sovint en
les classes en què ens llegies a Poe o a Lovecraft d’amagat i passàvem dels cefalòpodes. També recordo
un viatge a Menorca amb tota la classe, que ens vam passar les tardes a la
piscina de l’hotel jugant, i tu no entenies com podíem perdre el temps
d’aquella manera, en comptes de visitar alguna cosa interessant.
Però sobretot recordo
un dels últims dies de classe en acabar COU, que vas venir carregat amb una
caixa plena de llibres i discs de la teva col·lecció personal i que havies
triat especialment per a cadascun de nosaltres: per a mi va ser “La condició
humana” de Malraux. Allò va ser una passada.
Pere, tots els qui et
coneixen t’estimen, perquè ets d’aquelles persones que es fan estimar. Ets un
dels millors professors que he tingut i has ajudat a construir-me com a
persona. A mi, i a molts més, perquè de ben segur que tots els teus ex-alumnes
pensem de la mateixa manera.
Ara una altra etapa,
que ja has fet una molt bona feina. Una abraçada ben forta.
Elisabeth Vallès- Sinera
No hay comentarios:
Publicar un comentario