Pere,
Et recordo sempre corrent. Amb la bossa desbordant
llibretes, llibres i papers. Les mans brutes de guixos de colors i un
somriure etern.
Gràcies pels taxis!
Quina sort, quan a la parada, l'autobús no arribava o
no obria les portes perquè anava massa ple i et veiem arribar corrent i
suat de bon matí.
Per aquest motiu he triat aquesta imatge ( no en tinc gaires més)
Descansa una mica, maco!!
Una abraçada molt gran
Mireia Armengol- Gaudi
No hay comentarios:
Publicar un comentario