Recordo que el Sr. Cairó (pq llavors tots l´anomenàvem així: "Sr.
Cairó") davant la nostra preocupació per la matèria, tot sovint ens
deia: Suspendre-us jo…?. Jo no sóc ningú per suspendre ningú. De
suspendre-us, ja prou que se n´encarregarà la vida -si és que ho ha de
fer algú… - .
I quanta raó que tenia, encara que no l´entenguéssim fins que van fer-nos molt més grans...
Moltes gràcies per les seves classes magnífiques, per saber- se guanyar
la nostra atenció i també el nostre respecte, moltes gràcies per
amenitzar-nos aquelles tardes caluroses d´estiu envoltats de stores
vermells amb fantàstics relats d´Isaac Asimov...
Mireia Bosch
Beseit
No hay comentarios:
Publicar un comentario